Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
suggestionar-se
Psicologia
Sotmetre’s un mateix a suggestió, produir una suggestió en un mateix.
distímia
Psicologia
Alteració brusca de l’estat d’ànim, en sentit d’exaltació, depressió, etc.
Sol produir tristesa, abatiment i prostració
estupefaent
Farmàcia
Psicologia
Substància que actua com a narcòtic o com a euforitzant.
El seu consum abusiu pot crear hàbit i dependència, produir greus pertorbacions físiques i mentals i alterar la personalitat droga Els estupefaents solen tenir aplicació terapèutica
abreacció
Psicologia
Descàrrega emocional que permet a un subjecte d’alliberar-se de l’afecte nociu lligat a un record traumàtic.
Pot produir-se espontàniament, després d’un interval més o menys llarg a partir del traumatisme inicial, en el curs d’una psicoteràpia catàrtic o per acció farmacodinàmica
inadaptació
Psicologia
Situació en què l’individu no s’adapta al propi ambient (físic, professional o social), bé per manca d’harmonia entre els diferents elements de la seva personalitat o per incapacitat per a modificar la realitat segons les pròpies necessitats.
Sol anar acompanyada de trastorns afectius i de conflictes ambientals, que poden produir problemes de conducta Segons l’àmbit en què es manifesta, hom parla d’inadaptació familiar, escolar, professional o social
angúnia
Psicologia
Malestar psíquic consistent en una sensació d’opressió que produeix una gran desplaença.
El fet de veure una ferida, per exemple, pot causar angúnia i també una sensació d’esmortiment, com a conseqüència d’una depressió circulatòria També la temença d’un esdeveniment desagradable pot produir angúnia
autoerotisme
Psicologia
Plaer eròtic en absència d’estímul extern.
L’autoerotisme pot produir-se espontàniament orgasme durant el son o bé de resultes d’una activitat dirigida vers el propi cos succió del polze, masturbació, etc L’autoerotisme caracteritza el començament de la sexualitat infantil, i en l’adult és considerat un comportament regressiu
actuació externa
Psicologia
En la psicoanàlisi, acció, sovint impulsiva, deslligada de les motivacions habituals del subjecte.
Apareix sota pressió de l’inconscient reprimit i pren sovint una forma autoagressiva o heteroagressiva Es pot donar durant la relació psicoanalítica, i aleshores forma part de la transferència, però pot produir-se també en les relacions socials normals És coneguda també amb el seu nom anglès d' acting out
droga
Psicologia
Cadascuna de les substàncies que alteren l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement i que sovint produeixen dependència (drogoaddicció).
Hom distingeix popularment entre drogues dures , que creen dependència física i psíquica, i drogues toves , que no comporten dependència física, bé que aquesta distinció és difícil d’establir Les drogues més emprades pels drogoaddictes poden ésser classificades, segons els seus efectes, de la manera següent substàncies volàtils , com ara l’èter, el tricloroetilè, la benzina, els vernissos, les coles, els dissolvents, els llevataques, etc, que produeixen en qui les aspira un estat d’embriaguesa, i els efectes nocius de les quals són de caràcter mental i orgànic, ja que afecten els pulmons i…