Resultats de la cerca

El concepte fou introduït per WLStern l’any 1912 i adaptat per LTerman a la revisió de l’escala de Binet-Simon Aplicat als adults, però, Wechsler el definí com la proporció entre la intelligència, detectada per un determinat tipus de tests, i el nivell mitjà corresponent a la seva edat i al seu grup social Aquesta relació té una extensa gamma de valors hom considera 100 el punt mitjà, per sota de 70 com de deficiència intellectual, i una intelligència superior per sobre de 130 Té un valor relatiu, puix que els patrons utilitzats són molt variablesS'observa que el quocient…

El quocient intellectual és expressat per la relació entre l’edat mental i l’edat cronològica, fixant en 100 el d’un individu mitjà

Professor, des del 1910, a la Universitat de Standford, és conegut pels seus estudis sobre psicologia diferencial i, dintre aquesta especialitat, sobre la intelligència de l’infant superdotat Publicà 1916 el primer test important d’intelligència als EUA, el qual, anomenat Stanford-Binet, consistia en una revisió de l’escala d’intelligència d’ABinet i ThSimon Hi introduí el terme quocient intellectual i, amb la collaboració de MAMerrill, en publicà una nova revisió el 1937 Obres The Measurement of Intelligence 1916 i Genetic Studies of Genius en cinc volums, 1926-59

Originat durant l’època de desenvolupament de la personalitat, el retard mental és associat a un deteriorament en l’aprenentatge, l’adaptació social i la maduresa El 1968 fou acordat un ordre internacional dels graus de retard mental a partir de la consideració quantitativa de l’anomenat quocient intellectual quan aquest és de 68 a 83, el retardat mental pot viure amb una certa independència i fer feines simples quan és de 52 a 67 o de 36 a 51, ha d’ésser sotmès en les seves activitats a una discreta vigilància o àdhuc a una contínua supervisió, respectivament i quan és de 20 a…