Resultats de la cerca

S'oposa tant a una interpretació metafísica del coneixement com a qualsevol acceptació d’elements actius del subjecte, siguin aquests de caràcter reflexiu o formes a priori inherents a ell Present ja en l’epicureisme i, a l’Orient, en l’escola chārvāka, el sensualisme ha estat modernament formulat per THobbes i té en EB de Condillac el seu representant més destacat

Si bé hi ha diverses maneres de classificar l’estil cognitiu d’un individu —reflexiu o impulsiu racional, empíric o metafòric, etc—, la més emprada es basa en la dependència o independència de camp , perquè s’ha demostrat que afecta nombrosos aspectes de la conducta Segons aquesta classificació, els individus independents de camp estructuren amb més facilitat un camp perceptiu que els dependents de camp

Plató féu de la intuïció una forma de coneixement superior, al qual s’ordenava el coneixement deductiu, i que tenia per objecte la visió de les idees L’escolàstica li donà una funció parallela —possibilitar la visió beatífica— i la distingí de l’abstracció Per a Descartes la intuïció es referia al coneixement de les evidències més simples, com ara el cogito , però fou Spinoza qui en sistematitzà l’aportació fent-ne un coneixement de tercer grau, cert i infallible, que aporta la pau a l’esperit amb el saber suprem que li proporciona Kant només admeté una intuïció empírica, o captació sensible…