Resultats de la cerca

L’any 1900 Freud describí el psiquisme constituït per tres instàncies diferents conscient, preconscient i inconscient, les quals, distribuïdes per l’espai, obeirien a unes lleis pròpies Aquest sistema psíquic fou corregit el 1920 per una altra tòpica, la qual estableix tres instàncies noves el jo, l’allò i el super-jo

Pot manifestar-se en forma de crisi o com un estat permanent, amb oscillacions d’intensitat Comporta trastorns del son malsons, dificultats a agafar-lo, irritabilitat, astènia, disminució del desig sexual i trastorns neurovegetatius molt diversos dispnea sospirosa, palpitacions, taquicàrdia, dolors precordials, crisis vasoconstrictores o congestives, constricció faríngia, nàusees, vòmits, epigastràlgies, diarrea o restrenyiment, suors, tremolors, sequedat de boca, parestèsies, cefalees, etc La situació és viscuda com un malson obsessionant, la qual cosa dóna lloc a una inquietud constant que…

Resulta de la diferenciació que el contacte amb la realitat exterior imposa a l’allò, o estructura psíquica primitiva Dotat de consciència, selecciona i controla una part dels desigs i les exigències que deriven de l’estructura psíquica primitiva Fet i fet, és, doncs, un sistema d’adaptació a la realitat

Malgrat aquesta fonamental arrel freudiana de la psicoanàlisi, la seva exacta delimitació no resta sempre ben clara així, quan la doctrina que sustenta el mètode psicoanalític es refereix al tema de l’inconscient, rep el nom de psicologia profunda i engloba variants de la psicoanàlisi com és ara la psicologia analítica, la psicologia individual i l’anomenada neopsicoanàlisi, mentre que, quan insisteix en el paper primordial de la motivació, s’orienta en el sentit de la psicologia dinàmica i, quan ultrapassa l’àmbit psicologicoindividual i incideix en la cultura sociologia, literatura, art,…