Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
dependència
Psicologia
Medicina
Necessitat de continuar l’administració d’una droga un cop hom n’ha adquirit l’hàbit (habituació).
La seva interrupció ocasiona la síndrome d'abstinència Hom distingeix dos tipus de dependència, la psíquica, en la qual el subjecte sent un desig irresistible d’administrar-se la droga, i la física en la qual l’organisme necessita la substància per a mantenir el seu funcionalisme normal
estupefaent
Farmàcia
Psicologia
Substància que actua com a narcòtic o com a euforitzant.
El seu consum abusiu pot crear hàbit i dependència, produir greus pertorbacions físiques i mentals i alterar la personalitat droga Els estupefaents solen tenir aplicació terapèutica
psicoenergitzant
Farmàcia
Psicologia
Dit de la substància que facilita l’augment del treball mental.
psicoestimulant
Farmàcia
Psicologia
Dit de la substància que excita l’activitat de les funcions mentals.
psicotòxic
Farmàcia
Psicologia
Dit de la substància farmacològicament activa que destrueix o anul·la les facultats mentals..
psicolèptic
Farmàcia
Psicologia
Dit de la substància farmacològicament activa que debilita les funcions mentals i les facultats afectives (oposat a psicoanalèptic).
Els bromurs o els tranquillitzants són psicolèptics
psicoactiu
Farmàcia
Psicologia
Dit de la substància l’activitat farmacològica de la qual es manifesta sobre la funció mental i les funcions afectives.
drogoaddicció
Psicologia
Sociologia
Relació establerta entre un individu i una droga que fa que no pugui prescindir-ne sense un gran esforç.
Aquesta relació s’estableix per l’ús repetit que el subjecte fa de la droga La drogoaddicció es pot donar tant amb substàncies que gaudeixen de mercat legal alcohol, tabac, certs preparats farmacèutics, substàncies volàtils, etc com amb d’altres el comerç i la circulació de les quals són illegals haixix, heroïna, cocaïna, etc La drogoaddicció, referida sobretot a drogues illegals d’administració endovenosa, com l’heroïna, començà d’ésser un seriós problema al món occidental a la fi dels anys cinquanta i començament dels seixanta, principalment als EUA Als Països Catalans aquesta habitud no es…
temps
Filosofia
Psicologia
Concepte genèric, irreductible a qualsevol altre i, com a tal, no susceptible de definició, al qual hom remet sempre, en referir-se als esdeveniments, als processos i a la successió de les coses i a la duració mateixa del real, en virtut de la consciència de la pròpia permanència i de la diferència que hom hi experimenta entre el que és i el que (objecte ja del record) ha estat.
Imaginable com a línia o figura unidimensional ininterrompuda, bé que formada d’infinits punts contigus, els límits de la qual van creixent contínuament, com prolongant-la sense fi i allunyant aquests extrems d’un mateix, el temps és concebut com a referència pretesament “absoluta” amb relació a la qual hom ordena la pròpia experiència i els continguts d’aquesta relatius a la realitat sencera tant pel que fa al que precedeix com respecte al que pot venir tanmateix, la mesura o determinació concreta del temps és feta a partir de dades convencionals corresponents a realitats que, per definició…