Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
suggestió
Psicologia
Procés psíquic, de caràcter subconscient, tendent a realitzar una idea o un sentiment rebuts d’un mateix (autosuggestió) o d’una altra persona.
Es diferencia de l’acte voluntari, bé que no comporta un simple automatisme, ans més aviat una certa modificació de l’atenció, de tal manera que aquesta es fa exclusiva i és sostinguda sense esforç De valor pràctic en l’ordre educacional, la suggestió és provocada sovint amb finalitats terapèutiques N'és un tipus, entre altres, la hipnosi
suggestionar-se
Psicologia
Sotmetre’s un mateix a suggestió, produir una suggestió en un mateix.
psicoteràpia
Psicologia
Tractament de les malalties mentals, dels desordres psicosomàtics i dels trastorns emocionals i d’adaptació portat a terme preferentment mitjançant mètodes psicològics, sobretot els basats en la relació interpersonal.
Tècniques psicoteràpeutiques d’aquest darrer tipus són, entre altres, el psicodrama, la psicoanàlisi, la teràpia de grup, la suggestió —hipnòtica o no— i la persuasió entre les tècniques no específicament psíquiques, la més emprada és la de la narcoanàlisi Element fonamental de la pràctica de la medicina de tots els temps, la psicoteràpia que hom pot denominar intuïtiva s’erigí en tècnica explícita a partir del s XIX, amb l’estudi i l’aplicació dels fenòmens hipnòtics, estudi i aplicació que culminaren en l’elaboració de la psicoanàlisi Hom distingeix entre psicoteràpies…
magnetisme animal
Psicologia
Acció que, segons F.A.Mesmer, una persona exerceix sobre una altra, en unes determinades condicions, i que produeix fenòmens de suggestió i d’hipnotisme.
La teoria que intenta d’explicar-ho és anomenada mesmerisme Ha estat emprat amb finalitats terapèutiques magnetoteràpia
autosuggestió
Psicologia
Tipus de suggestió en què el subjecte utilitza per a si mateix una idea o un sentiment creats i cultivats per la pròpia psique.
Si l’autosuggestió és voluntària, pot ésser emprada com a mètode terapèutic mètode Coué patològicament, hom la troba en individus hiperemotius
sofrologia
Psicologia
Part de la medicina psicosomàtica que estudia els efectes sobre l’organisme de les tècniques d’acció psíquica (hipnotisme, suggestió, ioga, zen, etc) orientades a la modificació, amb finalitat terapèutica, d’estats concrets de la vida psíquica i vegetativa.
psicoanàlisi
Psicologia
Mètode per al tractament dels desajusts emocionals i mentals, fundat per Sigmund Freud el 1896 i basat en fenòmens com els de motivació inconscient, conflicte i simbolisme oníric.
Malgrat aquesta fonamental arrel freudiana de la psicoanàlisi, la seva exacta delimitació no resta sempre ben clara així, quan la doctrina que sustenta el mètode psicoanalític es refereix al tema de l’inconscient, rep el nom de psicologia profunda i engloba variants de la psicoanàlisi com és ara la psicologia analítica, la psicologia individual i l’anomenada neopsicoanàlisi, mentre que, quan insisteix en el paper primordial de la motivació, s’orienta en el sentit de la psicologia dinàmica i, quan ultrapassa l’àmbit psicologicoindividual i incideix en la cultura sociologia, literatura, art,…