Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
tècniques de relaxació
Psicologia
Conjunt de tècniques psicoterapèutiques emprades en psicologia clínica amb l’objectiu de reduir l’ansietat del pacient.
Com que l’ansietat va associada a nombrosos trastorns psicopatològics, la reducció d’aquesta és sovint un dels objectius que es planteja el psicòleg en la seva intervenció psicoterapèutica, per això s’han desenvolupat un gran nombre de tècniques, de les quals les més emprades són la relaxació muscular progressiva i l’entrenament autogen Sovint, aquestes tècniques s’apliquen associades a altres tècniques en un programa d’intervenció psicoterapèutica més global, com ara una part d’un programa de desensibilització sistemàtica
hipnosi experimental
Psicologia
Aplicació de les tècniques pròpies de la psicologia experimental a l’estudi dels processos hipnòtics.
A diferència del que succeeix en el cas de la psicologia clínica, l’aplicació d’aquestes tècniques cerca la comprensió dels mecanismes que produeixen l’estat hipnòtic, més que no pas els possibles efectes terapèutics L’estudi sistemàtic dels processos hipnòtics ha permès determinar un gran nombre d’aspectes relacionats amb aquest fenomen Per exemple, s’ha trobat que no hi ha diferències de susceptibilitat hipnòtica entre sexes, que l’edat crítica de susceptibilitat se situa entre els vuit i els dotze anys i que el registre electroencefalogràfic d’una persona hipnotitzada és…
autorelaxació
Psicologia
Medicina
Estat de relaxació que pot ésser assolit individualment sense ajudes externes directes.
Les tècniques més emprades són la de Jacobson i la de Schulz La primera és basada en la conservació d’una relaxació muscular localitzada al sistema neuromuscular mitjançant l’actuació sobre certs grups musculars S'insereix en el conjunt de tècniques de reeducació, notablement en ortopèdia, en reumatologia, en obstetrícia i ginecologia La tècnica de Schulz, coneguda també pels noms d' autorelaxació concentrativa i d' entrenament autogen , intenta d’assolir la relaxació somàtica progressiva, ajudant-se de la concentració del pensament sobre certes sensacions…
síndrome de fatiga crònica
Psicologia
Medicina
Trastorn caracteritzat per una fatiga persistent i afeblidora que, acompanyada d’altres símptomes, com dolor muscular o mal de coll, aconsegueix reduir de manera significativa l’activitat habitual de la persona afectada per la malaltia.
Malgrat que encara no n'ha estat trobat un tractament totalment efectiu, tècniques psicoterapèutiques basades en una intervenció cognitiva i conductual hi han mostrat una eficàcia moderada
terapèutica del comportament
Psicologia
Medicina
Denominació conjunta d’un seguit de mètodes terapèutics d’inspiració conductista encaminats a modificar trastorns del comportament.
Arrelats en la teoria de l’aprenentatge, consideren els trastorns del comportament —i, doncs, llur remei— com el resultat d’un aprenentatge Les tècniques més emprades són la dessensibilització sistemàtica, la terapèutica per aversió i el condicionament operant
malaltia mental
Psicologia
Deficiència en el procés d’organització progressiva de la personalitat, que comporta alhora un procés de regressió.
El tractament, desenvolupat per la psiquiatria, és fet a partir de l’estudi de les seves fonts actuals i evidents, llunyanes i profundes i d’acord amb les causes orgàniques, psicològiques, individuals o socials i amb les manifestacions neurosi, psicosi, demència o oligofrènia Cal distingir la malaltia mental del retard mental L’anàlisi del genoma humà, la utilització de tècniques de biologia molecular i cellular i la millora de les tècniques de diagnosi per la imatge han permès identificar gens implicats en la gènesi i l’evolució de diverses malalties mentals, com ara l’esquizofrènia, la…
psicoteràpia
Psicologia
Tractament de les malalties mentals, dels desordres psicosomàtics i dels trastorns emocionals i d’adaptació portat a terme preferentment mitjançant mètodes psicològics, sobretot els basats en la relació interpersonal.
Tècniques psicoteràpeutiques d’aquest darrer tipus són, entre altres, el psicodrama, la psicoanàlisi, la teràpia de grup, la suggestió —hipnòtica o no— i la persuasió entre les tècniques no específicament psíquiques, la més emprada és la de la narcoanàlisi Element fonamental de la pràctica de la medicina de tots els temps, la psicoteràpia que hom pot denominar intuïtiva s’erigí en tècnica explícita a partir del s XIX, amb l’estudi i l’aplicació dels fenòmens hipnòtics, estudi i aplicació que culminaren en l’elaboració de la psicoanàlisi Hom distingeix entre…
assertivitat
Educació
Psicologia
Capacitat personal d’expressar els sentiments, les emocions o els pensaments propis de manera positiva, lliure i amb seguretat, sense negar els drets dels altres i sense que els altres vegin en aquestes expressions conductes agressives.
Hom l’ha caracteritzat com un comportament socialment adequat i que contribueix a la cohesió i a la cooperació en la realització de projectes comuns sense sacrificar la pròpia individualitat ni la dels altres Es tracta d’una conducta pròpia de les personalitats equilibrades Per a obtenir-la com a resultat del procés educatiu, cal experimentar amb tècniques de comportament orientades a millorar les pròpies relacions socials L’assertivitat té com a característiques més importants una sèrie de capacitats com són l’expressió d’emocions positives i negatives segons les circumstàncies…