Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Edward Lee Thorndike
Psicologia
Psicòleg nord-americà.
Deixeble de WJames a Harvard, és conegut pels seus estudis de psicologia animal en el laboratori, per la creació de les “caixes de problemes” i dels “laberints” i per diverses teories sobre l’aprenentatge cal esmentar-ne les lleis de l’efecte qualsevol acte que produeix satisfacció s’associa amb aquesta i de l’exercici les connexions entre estímul i resposta es debiliten amb la freqüència i la repetició Obres The Fundamentals of Learning 1932 i An Experimental Study of Rewards 1933
William Book
Educació
Psicologia
Pedagog i psicòleg nord-americà.
Estudià els problemes didàctics des del punt de vista psicològic Escriví Economy and Technique of Learning 1931 Hom l’ha considerat continuador d’Edward Thorndike en l’estudi de la psicologia de l’aprenentatge
conductisme
Psicologia
Doctrina psicològica segons la qual l’estudi de la conducta ha de circumscriure’s a l’estudi de les dades objectivament observables i mesurables del comportament, excloent-ne la descripció del contingut de la consciència i prescindint de la introspecció.
John Broadus Watson, el seu creador, entenia la conducta com un conjunt de respostes originades per diferents estímuls procedents del medi ambient, que expressen la capacitat dels éssers vius d’adaptar-se al medi ambient, és a dir, d’aprendre El conductisme behaviorisme sorgí al començament del segle XX com a reacció extrema enfront de l’especulació i de l’introspeccionisme dominants en la psicologia de l’època Té com a fonts el funcionalisme, la psicologia animal, la reflexologia russa i el connexionisme de Thorndike El conductisme de Watson, radical, fou àmpliament superat…
llei de l’efecte
Psicologia
Principi bàsic de l’aprenentatge enunciat al començament del segle XX pel psicòleg nord-americà Edward Lee Thorndike.
La investigació experimental amb gats mostrà que, amb un tempteig d’assaig i error, eren capaços de descobrir el mecanisme que obria la gàbia on eren tancats Aquest descobriment posà de manifest que les accions amb conseqüències positives per a l’organisme s’aprenen, de manera que poden repetir-se en forma d’hàbits per contra, les accions amb conseqüències negatives no es repeteixen en forma d’hàbits Considerada un dels fonaments del conductisme, perquè evita referir-se a qualsevol intencionalitat, en l’actualitat s’accepta com a correcta, malgrat que no sigui capaç d’explicar tots els…