Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Jacques Charles Brunet
Arxivística i biblioteconomia
Bibliògraf i llibreter francès.
Fill de llibreter, és conegut pel seu Manuel du libraire et de l’amateur de livres, una bibliografia selectiva, retrospectiva, que conté els llibres considerats de més valor publicats a tot Europa des del principi de la impremta, amb breus comentaris i el preu de venda al mercat de llibre antic La primera edició aparegué el 1810 en tres volums i la cinquena i darrera, entre el 1860 i el 1865, en sis volums Tingué seguidors com l’alemany Jean Georg Théodore Graesse Trésor de livres rares et précieux, 1859-69 i a Catalunya, Antoni Palau i Dulcet Manual del librero hispano-…
Perseu
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de Cassiopea, la Girafa, el Cotxer, Taure, Àries, el Triangle i Andròmeda.
Conté 153 estels visibles a ull nu, dos dels quals són de segona magnitud i cinc de tercera L’astre principal, α Persei , anomenat també Mirfak , és un estel supergegant de color groc, de magnitud visual 1,90, que pertany al tipus espectral F5 i és situat a una distància de 470 anys llum Un altre astre important és β Persei , anomenat també Algol L’any 1901 aparegué en la constellació un estel de tipus nova , conegut com a Nova Persei , la brillantor del qual augmentà 100000 vegades en quatre hores i arribà a brillar com un astre de magnitud 0 La constellació conté un important…
armil·la
Astronomia
Forma genèrica usada per a designar diferents aparells astronòmics, formats per un, dos o més cercles, que foren usats antigament per a efectuar observacions.
El tipus més primitiu i elemental, que substituí el gnòmon, era format per un o dos cercles i només podia ésser usat per a observar el moviment del Sol fou usat per Eratòstenes s III aC per a calcular l’altura meridiana del Sol, la inclinació del pla de l’eclíptica, els punts equinoccials i la durada de l’any tròpic Hiparc s II aC usà armilles més perfeccionades, amb més anells, un dels quals fix en el pla del meridià i un altre en el pla de l’eclíptica, i aparegué així un altre tipus d’aparell l’esfera armillar zodiacal Ptolemeu s II dC anomenà un tipus d’armilla…
Charles Messier
Astronomia
Astrònom francès.
Es dedicà especialment a la recerca de cometes i en descobrí vint-i-un Elaborà un catàleg que contenia les posicions de tres-cents objectes d’aspecte nebulós i que podien ésser confosos amb cometes, però posteriorment hom ha vist que molts dels astres catalogats per Messier són galàxies, i els altres, nebuloses brillants i cúmuls estellars El primer recull fou publicat el 1770, i el 1781 n'aparegué la darrera versió Aquest catàleg és encara sovint emprat Hom empra la lletra M , seguida d’un nombre d’ordre, per designar els objectes celestes d’acord amb aquest catàleg Efectuà…
Josep Rodrigues
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Bibliògraf.
Frare trinitari, pertangué al cercle preillustrat valencià del marquès de Villatorcas Publicà alguns sermons, però la seva obra més important és la Biblioteca valentina , un repertori biobibliogràfic molt deutor dels de Nicolás Antonio Els primers plecs foren publicats el 1695 el 1703 l’edició era pràcticament acabada, però per pressions internes de l’orde no aparegué fins el 1747, amb un complement de fra Ignasi Savalls Conté més de set-cents autors Bibliografia Bas Martín, N 2002 Las bibliografías de la Ilustración valenciana València, Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València…
,
Nicolás Antonio
Arxivística i biblioteconomia
Bibliògraf castellà.
Estudià gramàtica, teologia i filosofia a Sevilla, i entre el 1636 i el 1639 es graduà en drets civil i canònic a Salamanca L’any 1659 aparegué a Anvers la seva primera obra, de caràcter jurídic De exilio Sive exilii poena antiqua et nova, exulumque conditione et iuribus i aquest mateix any, Felip IV el nomenà agent a Roma dels regnes peninsulars, del de les Dues Sicílies i del ducat de Milà, i després apoderat de la Inquisició d’Espanya A Roma reuní una biblioteca particular d’uns 30 000 volums i acabà la seva obra magna Bibliotheca Hispana Nova 1672 i la Bibliotheca Hispana…
bibliometria
Arxivística i biblioteconomia
Estudi de les publicacions amb mètodes quantitatius.
Els estudis bibliomètrics se centren sobretot en l’anàlisi dels treballs científics els seus autors, les revistes on es publiquen, les institucions o els països que els generen Sol centrar-se en la distribució de les matèries tractades, el prestigi o impacte de les revistes, la productivitat dels autors, l’evolució d’una disciplina al llarg del temps, etc L’origen de la bibliometria se situa vers el 1917, tot i que el terme que la designa no fou fixat definitivament fins el 1969 per Alan Pritchard Les lleis bàsiques de la bibliometria són la llei de Lotka 1926, sobre la dispersió dels…
Nicolau Copèrnic

Estàtua de Nicolau Copèrnic davant de l'Acadèmia Polonesa de Ciències de Varsòvia
© iStockphoto.com/ldambies
Astronomia
Astrònom polonès.
Estudià a la Universitat de Cracòvia 1491-94 sota el mestratge del matemàtic Wojciech Brudzewski Viatjà per Itàlia i s’inscriví a la Universitat de Bolonya 1496-99, on estudià dret, medicina, grec i filosofia, i treballà com a assistent de l’astrònom Domenico da Novara El 1500 anà a Roma, on explicà un curs de matemàtiques i astronomia, i el 1501 tornà a la seva pàtria i prengué possessió d’una canongia de la catedral de Frauenburg, càrrec obtingut gràcies a l’ajut del seu oncle Lucas Watzelrode Malgrat el seu càrrec, retornà a Itàlia, aquest cop a Pàdua 1501-06, per estudiar dret i medicina…
Rafael Patxot i Jubert

Rafael Patxot i Jubert
© Fototeca.cat
Meteorologia
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor.
Vida i obra Home de gran temperament s’abocà al mecenatge per a la cultura catalana, sobretot durant la Dictadura de Primo de Rivera —subvencionà les edicions de l’IEC—, que el 1926 cristallitzà en la Institució Patxot Fill d’una família d’industrials surers, fou educat a Anglaterra El 1926 construí a Sant Feliu de Guíxols un observatori astronòmic i, amb un refractor equatorial doble, inicià a la Península treballs micromètrics d’estrelles múltiples Aviat la secció meteorològica de l’observatori sobrepujà l’astronòmica i, el 1900, publicà Meteorologia catalana Observacions de…
, ,
bibliografia
Arxivística i biblioteconomia
Relació sistemàtica, diversament ordenada i sovint crítica o raonada, d’obres relatives a una o diverses matèries.
Els catàlegs de biblioteques, bé que en llur majoria no obeeixen a un mètode selectiu raonat, són, especialment en les grans biblioteques, veritables bibliografies generals de gran valor Igualment poden ésser-ho els índexs de publicacions i les guies d’obres de referència Els primers repertoris de caràcter bibliogràfic són els catàlegs sistemàtics de les biblioteques alexandrines compilats per Callímac al segle III aC i, en sentit ampli, les freqüents llistes de manuscrits dels monestirs medievals La necessitat del repertori bibliogràfic no aparegué, però, fins al segle XV, amb…