Resultats de la cerca

Dirigí un bufet d’advocats a Barcelona Participà en la fundació de la revista El Ciervo 1951 Presidí l’Associació de Bibliòfils de Barcelona 1989-93, de la qual era membre des del 1972 El 1969 començà a adquirir llibres relacionats amb Menorca, tant nous com antics, amb els quals constituí la Biblioteca Montobbio o Blbiloteca Son Vives, pel nom de la finca de Ciutadella on estava installada Es tracta d’una de les colleccions especialitzades sobre l’illa més importants, formada per uns 6000 volums i uns 400 documents Fou adquirida pel Consell Insular i l’Ajuntament de Ciutadella…

Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch en la càtedra de literatura catalana, s’especialitzà en els estudis lullians El 1913 publicà amb E Duran i Reynals Les edicions lullianes de la Biblioteca Universitària de Barcelona als Estudis Universitaris Catalans Deixà en morir enllestida la seva obra principal, feta també en collaboració amb Duran i Reynals, Biblioteca de les impressions lullianes , que arriba fins el 1868 fou editada i prologada el 1927 per Ramon d’Alòs-Moner i és una obra bàsica dins l’especialitat

Fill del general de sanitat Laureà de Peray i Tintorer Degà del Collegi d’Advocats de Barcelona 1926 i creador de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, en el seu estat modern 1900-28 Publicà una breu guia historicodescriptiva de les principals biblioteques del món 1911-17, una Bibliografía jurídica hispánica 1912-19 i una sèrie d’estudis monogràfics, d’entre els quals destaca el dedicat al monestir de Sant Cugat del Vallès, treball premiat i publicat el 1910 i reeditat el 1931 sota el títol San Cugat del Vallés su descripción y su historia

Estudià a la Universitat de Barcelona i a l’escola superior de paleografia i diplomàtica, de Madrid Ordenà els arxius municipal i capitular de Manresa i fou nomenat arxiver municipal 1882, diocesà i cronista oficial de la ciutat 1896, fins a la seva mort Adquirí una sòlida formació en la cultura clàssica des de molt jove i seguí els estudis d’arxivística, arqueologia i diplomàtica La seva vida professional l’exercí bàsicament en l’àmbit de la política, primer com a diputat a corts de la Lliga Regionalista 1899-1910 i posteriorment com a senador del regne 1910-23  La seva producció…

Es doctorà en dret a la Universitat Lliure de Brusselles 1890 El 1895, juntament amb Henri La Fontaine, fundà l’Oficina Internacional de Bibliografia i l’Institut Internacional de Bibliografia, que evolucionaren fins a convertir-se, el 1937, en la Federació Internacional de Documentació El 1895 començà l’elaboració del Répertoire bibliographique universel RBU, bibliografia exhaustiva universal de tot tipus de documents, que fou interrompuda el 1934 per l’increment constant de publicacions, quan ja s’havien recollit més de 15 milions de fitxes Per organitzar tota aquesta informació elaborà la…

Advocat, la seva activitat política anà molt unida a una tasca periodística Ja el 1869 creà El Eco de la Juventud Fou un dels caps de la reorganització del Partit Republicà Democràtic Federal a les Illes en 1881-83, organitzà alhora la Lliga de Contribuents de les Balears i fundà i dirigí els diaris El Comercio 1880-83, La Autonomía 1883-84 i Las Baleares 1890-96 Fou un dels pocs intellectuals mallorquins que mantingué una estreta relació amb el moviment obrer, especialment influent respecte a la Unió Obrera Balear 188186 i a l’Ateneu Obrer Mallorquí 1890-92 /> A partir del 1894 treballà…

Vida i obra Era fill de l’advocat  Josep Antoni Elias i d’Aloy , un dels fundadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i amb qui collaborà en algunes de les seves obres jurisprudencials, i germà de  Ramon , metge, i de Josep Elias i de Molins , advocat i economista Feu els estudis superiors a Barcelona, a les aules de l’Escola de Diplomàtica, fins a obtenir el títol d’arxiver, bibliotecari i arqueòleg 1872 El 1873 inicià el seu treball a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, després passà a l’Arxiu de Palma de Mallorca 1875 i, finalment, assumí la direcció 1879 del nounat Museu…

Vida i obra Provinent d’una família ennoblida per Felip V , interromputs els estudis eclesiàstics a Tarragona, estudià filosofia i lletres i lleis a la Universitat de Cervera i es doctorà en dret a Osca el 1798, any que li fou encomanada la càtedra de Digest A 22 anys es traslladà a Madrid per tal d’obtenir el títol d’advocat dels Reials Consells El 1802 fou nomenat advocat de la chancillería de Valladolid, i tornà a Madrid  En declarar-se la Guerra contra Napoleó, s’establí a Cadis, on exercí la seva professió i obtingué diversos càrrecs, entre els quals el d’alcalde major de l’illa de León …

Vida i obra Era nebot de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró i germà del també escriptor, arxiver i historiador Antoni de Bofarull i Brocà Començà estudis al seminari de Tarragona però el 1828 canvià els estudis de teologia pels de dret, que cursà a la Universitat de Cervera, i obtingué el títol d’advocat Tanmateix l’advocacia tampoc no fou el seu destí En acabar, exercí durant un breu període Al principi dels anys quaranta fundà el periòdic teatral El Juglar 1843, el primer d’aquest gènere a Catalunya, i el Diario de Reus De avisos y noticias , que sortí per…

Arxivística El Parlament de Catalunya va aprovar, al juliol, una nova Llei d'arxius i documents que modifica parcialment la que ja existia des del 2001 La nova llei inclou el concepte de gestió documental , implica els arxius de l'Administració en la publicitat de la documentació i coordina òrgans de control sobre l'accés a tots els documents Al llarg de l'any, es va posar en marxa la consulta per mitjà d'internet dels fons i els serveis que s'ofereixen en 136 arxius municipals dels més de 200 que hi ha a la província de Barcelona, gràcies al suport tècnic que hi dóna la Diputació de…