Dirigí el Museu Provincial d’Antiguitats de Barcelona, del qual publicà un útil catàleg (1888), i sostingué amb Hübner una continuada correspondència per a completar-lo i continuar-lo. El 1874 publicà i dirigí la Revista Histórica Latina. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1903). És autor del Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX (1889-95), obra en dos volums que és encara una obra de consulta útil. D’entre els seus nombrosos articles cal destacar Gramáticas catalanas inéditas del siglo XVIII. Era fill de l’advocat Josep Antoni Elias i d’Aloy, i germà de Ramon, Josep Elias i de Molins.