Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
font
Arxivística i biblioteconomia
Document que conté informació original i al qual hom pot recórrer.
font documental
Arxivística i biblioteconomia
Entitat o organisme que, després d’haver elaborat la informació procedent de documents primaris o secundaris, en facilita la consulta (banc de dades).
Miquel Font i Cirer
Disseny i arts gràfiques
Edició
Arxivística i biblioteconomia
Impressor, editor i bibliòfil.
L’any 1970 fundà l’editorial Imatge/70 i el 1984 Miquel Font Editor, ambdues desaparegudes l’any 1999 Centrades en la història, la sociologia i l’etnologia de les Balears, al llarg d’aquests anys edità més de cent cinquanta títols distribuïts en catorze colleccions, entre les quals “Miramar”, “Obres de Ramon Llull” en edició facsímil, la “Rodella” única collecció de temàtica judaica a l’Estat espanyol, i la desena llarga d’àlbums fotogràfics Imatges d’ahir , sobre diversos pobles de Mallorca Participà regularment a la Fira Internacional del Libre Frankfurt i destacà també com a…
Pau Font i de Rubinat
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Història
Polític i bibliòfil, fill de Felip Font i Trullàs i cunyat de Francesc Macià.
El 1883, amb Eduard Toda, Ramon Vidiella i altres, creà la primera entitat catalanista de Reus, i el 1886 fundà el diari reusenc Lo Sometent , que també dirigí Membre de la Unió Catalanista, intervingué en la redacció de les Bases de Manresa Nomenat alcalde de Reus 1899-1900 en el període de govern Silvela-Polavieja, fou destituït per la seva actitud independent i, de fet, abandonà la política, encara que després fou senador 1908 Es consagrà a la bibliofília i aplegà una biblioteca d’uns 40 000 volums, especialitzada en llibres de Rosembach, incunables quasi un centenar i obres editades als…
document
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
Segons el documentalisme, en sentit ampli, qualsevol font de dades recuperables en el temps i en l’espai.
La noció estricta de document en diplomàtica clàssica coincidia amb la del terme diploma , el qual tenia, fonamentalment, un contingut jurídic Alguns diplomatistes amplien ja l’objecte d’estudi d’aquella ciència als actes administratius, de qualsevol mena resolucions, informes, notícies, inventaris, comptes i notes, etc Segons la noció pròpiament arxivística, són documents tots els escrits que constitueixen un fons d’arxiu segons aquest criteri, cal considerar que tot document té origen en una institució o persona jurídica —que n'és l’agent productor—, que està interessada a conservar i…
arxiu hospitalari
Arxivística i biblioteconomia
Documentació produïda per l’administració d’un hospital: manuals notarials, nòmina d’ingressats, proveïment, obrers, personal, inventaris; especialment interessant per la documentació aportada per deixes i fundacions.
Al s XVI, en algunes ciutats com Barcelona i València, els hospitals crearen els primers teatres per tal d’obtenir una font d’ingressos la documentació corresponent forma part sovint dels arxius hospitalaris
document secundari
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
Font de dades que notifica les referències del document primari: catàleg, bibliografia, etc.
Francesc Puignau
Arxivística i biblioteconomia
Història del dret
Notari i arxiver.
El 1605 acabà el Llibre de rúbricas de la Real , anàlisi de 192 actes notarials referents a feus, censals, etc, del capítol i comunitat eclesiàstica de la Real de Perpinyà que van del 1368 al 1690 El 1608 inicià l’inventari de l’arxiu del capítol d’Elna i el 1630 l’anàlisi dels documents de la comunitat de Sant Mateu de Perpinyà prop de 700 articles d’un total de 814 foren redactats per ell És conegut principalment, però, pels deu volums inèdits que contenen l’anàlisi de milers de fitxes, font preciosa per a la història del Rosselló
obra de consulta
Arxivística i biblioteconomia
Font d’informació publicada en qualsevol suport que permet un accés fàcil al seu contingut, especialment de manera selectiva.
Les obres de consulta típiques són els diccionaris, enciclopèdies, directoris, guies, estadístiques, atles, bibliografies, repertoris biogràfics i manuals, entre d’altres També s’anomenen obres de referència La seva finalitat és resoldre consultes concretes de manera ràpida El seu contingut es troba estructurat generalment en unitats d’informació discretes, d’extensió relativament breu En el cas de les obres impreses, el contingut es troba organitzat per tal que la consulta sigui àgil En suport electrònic, com a bases de dades, ofereixen diferents punts d’accés i possibilitats de cerca, amb…
metadada
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt d’elements descriptius que serveixen per a la identificació de documents o recursos digitals.
La paraula és nova, però no el concepte, ja que els catàlegs de les biblioteques contenen dades sobre les dades representades en els llibres, i les metadades són també dades sobre dades El projecte de metadades més conegut és el Dublin Core, en el qual un conjunt d’experts reunits a Dublin, Ohio, fixaren els elements necessaris per a la descripció dels documents digitals i que posteriorment han estat acceptats de forma general Els elements són els següents títol o nom donat per l’autor al document autor o persona física o jurídica responsable de la creació del contingut intellectual matèria i…