Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
classificació de manuscrits
Arxivística i biblioteconomia
Estudi previ i indispensable dels testimonis manuscrits d’un text per tal d’establir-ne l’edició crítica.
Les famílies , més o menys homogènies, es formen amb procediments diversos d’observació contingut llacunes o afegitons importants collació de variants típiques o errors que permeten de definir un tipus de recensió , llevat del cas de còdexs eclèctics amb contaminació de variants omissions o interpolacions típiques i ordre de mots Sovint n'hi ha prou amb sondeigs sistemàtics en indrets crítics Gràcies a variants subtípiques i distintives s’ordenen els subtipus i els manuscrits aïllats Una sola lletra i els subíndexs numerals algunes vegades poden designar els còdexs d’una mateixa…
Maria Serrallach i Julià
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecària.
Filla de l’uròleg Narcís Serrallach i Mauri, féu els estudis de l’Escola de Bibliotecàries 1930-33 La seva vida laboral transcorregué a la biblioteca del Seminari de Química i Farmàcia de la Universitat de Barcelona 1937-75, que gràcies al seu impuls i amb la collaboració de les empreses del sector esdevingué un exemple de biblioteca especialitzada, amb una collecció important d’obres de consulta, serveis de traducció i d’obtenció de documents, i el servei de fotocòpies instaurat el 1940 Mostra de la seva inquietud professional fou l’estada a la biblioteca de ciències de la…
Lluís de Vilafranca
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Cristianisme
Historiador, bibliògraf i bibliòfil.
Vida i obra El seu nom abans d’ingressar a l’orde caputxí 1788 era Joan Mestre i Oliver Estudià al Collegi de Randa i cursà retòrica a la Universitat de Palma A divuit anys ingressà en l’orde dels caputxins i rebé l’hàbit a l’octubre del 1788 Dins l’orde cursà filosofia i història sagrada, a més d’estudiar història i dedicar-se a la lectura d’autors clàssics Era aficionat a la numismàtica i a les antiguitats i dominava diverses llengües llatí, francès, anglès i italià Exercí com a bibliotecari dels caputxins i catalogà de nou el fons de la seva biblioteca, a més d’enquadernar i copiar a mà…
, ,
Eduard Toda i Güell

Eduard Toda i Güell
Art
Literatura catalana
Historiografia catalana
Arquitectura
Arxivística i biblioteconomia
Història
Diplomàtic, escriptor, historiador, bibliògraf i bibliòfil.
Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…
, ,
biblioteca popular
Arxivística i biblioteconomia
Segons la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris (IFLA), biblioteca creada i finançada per un organisme públic de tipus local —o en alguns casos de tipus central— o per alguna altra institució autoritzada per actuar en aquest àmbit, utilitzable per qualsevol persona, sense cap discriminació.
La seva finalitat, tal com diu el Manifest de la UNESCO sobre la biblioteca pública de l’any 1972, és ésser un instrument al servei de l’educació, la cultura, la informació i el lleure Les biblioteques populars o públiques són, en la majoria dels països, el centre de la vida cultural local i perden gran part de la seva potencialitat si no estan integrades en xarxes per tal que cada biblioteca, sobretot gràcies als mitjans informàtics, pugui fer ús dels recursos de tota la xarxa La condició de biblioteca pública es regeix per unes directrius marcades per la IFLA a escala mundial i…
Arxivística i biblioteconomia 2013
Arxivística i biblioteconomia
Arxivística Al mes de juny es va constituir el Consell de Cooperació Arxivística de l’Estat, òrgan adscrit al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport que canalitza la cooperació arxivística entre les administracions públiques i altres entitats de l’Estat espanyol i de les comunitats autònomes Al cap d’un mes, el Parlament de Catalunya es va adherir a la Declaració Universal sobre els Arxius que la UNESCO havia proclamat al desembre del 2011, segons la qual es posa de manifest la rellevància dels arxius per a la preservació de la memòria collectiva, el foment de la democràcia i la transparència…
Arxivística i biblioteconomia 2009
Arxivística i biblioteconomia
Arxivística Pel que fa a infraestructures, cal destacar la inauguració, al febrer del 2009, de l'Arxiu del Pallars Jussà, a Tremp El nou equipament, situat a l'antiga Casa Sullà, té una superfície de més de 1000 m 2 i una capacitat de dipòsit de 5300 metres lineals en total Al principi d'any van començar a ser utilitzats els nous 118 m 2 com a dipòsit de l'Arxiu Comarcal del Solsonès, creats arran de la important remodelació i rehabilitació d'algunes dependències no utilitzades del Palau Llobera de Solsona, seu de l'Arxiu, que es va acabar al mes de novembre del 2008 Després de l'ampliació,…
Arxivística, biblioteconomia i documentació 2015
Arxivística i biblioteconomia
Arxivística El Parlament de Catalunya va aprovar, al juliol, una nova Llei d'arxius i documents que modifica parcialment la que ja existia des del 2001 La nova llei inclou el concepte de gestió documental , implica els arxius de l'Administració en la publicitat de la documentació i coordina òrgans de control sobre l'accés a tots els documents Al llarg de l'any, es va posar en marxa la consulta per mitjà d'internet dels fons i els serveis que s'ofereixen en 136 arxius municipals dels més de 200 que hi ha a la província de Barcelona, gràcies al suport tècnic que hi dóna la…
arxiu
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de la documentació produïda i rebuda per un organisme públic, una institució religiosa o laica, una empresa industrial o comercial, una família o un individu, com a resultat de llur activitat, conservada en previsió d’una utilització jurídica o històrica.
La descoberta de l’escriptura i la possibilitat de fer-la duradora produïren la creació dels arxius on conservar les actes, els contractes o els comptes Els arxius reials més antics han estat descoberts modernament en les excavacions de Mesopotàmia i a l’Àsia Menor la ciutat de Mari’ ha proporcionat més de 20000 peces de terra cuita amb escriptura cuneïforme des del segle XIX aC, i semblantment la ciutat d’Ugarit, on fou reconeguda una distribució entre texts diplomàtics, administratius i de comptabilitat, així com al palau d’Assurbanipal, de Nínive segle VIII aC Són també notables l’…
Francesc Cerdà i Rico
Historiografia catalana
Arxivística i biblioteconomia
Erudit i bibliòfil.
Vida i obra Estudià a la Universitat de València, on es formà en lleis i cànons el 1756 Finalitzats els seus estudis el 1759, es graduà en dret civil el 1760 i, posteriorment, n’obtingué el doctorat Durant els seus anys universitaris, entrà en relació amb Gregori Maians, amb qui mantingué una copiosa relació epistolar des del 1758 sobre temes relacionats amb el món del llibre i de la cultura en general Acabats els estudis, anà a Madrid i s’integrà al cercle del també valencià Francesc V Pérez i Baier, preceptor dels infants reials a la cort Allí tingué el favor del bibliotecari major de la…
, ,