Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
verso
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
La cara del darrere d’un foli, d’un full, d’una carta, per oposició al recto
.
A les citacions bibliogràfiques de manuscrits o de llibres numerats, no per pàgines, sinó per folis, hom sol indicar-lo abreujadament, v o v° després del número corresponent Per exemple, foli 44 v
recto
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
El dret d’un foli, d’un full, d’una carta, per oposició al verso
.
En els papirs papir acostuma a ésser la cara dels fils parallels a l’escriptura En les citacions bibliogràfiques de manuscrits o de llibres numerats no per pàgines, sinó per folis, hom sol indicar-lo abreujat r o r ° després del número corresponent Per exemple, foli 44 r
punt de llibre
Arxivística i biblioteconomia
Senyal que hom posa entre les pàgines d’un llibre per retrobar el lloc on ha deixat la lectura.
Els punts de llibre són petits objectes normalment de cartolina, però també poden ser de plàstic, cuir, metall o altres materials que tenen la funció d’indicar la pàgina on s’ha aturat la lectura d’un llibre Existeixen des de l’època medieval, tot i que el seu ús estès no comença fins a final del segle XVIII, i al segle XIX es converteixen en un objecte totalment habitual cap al 1850 ja apareixen referències dels primers colleccionistes Els processos industrials els donaren nous usos, sobretot publicitaris, que s’han mantingut fins avui en dia
colofó
Arxivística i biblioteconomia
Inscripció o anotació posada al final d’un llibre per indicar el nom de l’impressor, el lloc i la data de la impressió i altres circumstàncies concernents a l’obra.
Els copistes ja acostumaven a posar un colofó, en prosa o en vers, al final dels còdexs, amb algunes indicacions nom del copista, circumstàncies temporals o locals, etc, valuoses per a datar els manuscrits i eventualment per a localitzar-ne l’origen
Roc Chabàs i Llorens

Roc Chabàs i Llorens
© Fototeca.cat
Història
Historiografia catalana
Cristianisme
Arxivística i biblioteconomia
Historiador, arxiver i canonge de la catedral de València.
Vida Nascut en el si d’una família de comerciants d’origen francès establerta a Dénia al segle XVIII, estudià al Seminari Conciliar central de València, on s’ordenà de prevere el 1868 Es doctorà en teologia el 1885, a la mateixa ciutat Interessat des de ben jove per la història de la seva ciutat, començà la seva obra d’investigador amb treballs d’història local com Historia de Denia 1876, d’un gran valor per la qualitat de les fonts que va consultar i que li donà molt prestigi L’obra li facilità l’ingrés en diverses entitats acadèmiques i culturals Així, fou membre de la Sociedad…
, ,