Roc Chabàs i Llorens

(Dénia, Marina Alta, 1844 — Dénia, Marina Alta, 1912)

Roc Chabàs i Llorens

© Fototeca.cat

Erudit.

Cursà la carrera eclesiàstica a València (1858-68), i fou, primerament, coadjutor de la parròquia de Dénia i, des del 1891, canonge arxiver de la catedral valentina. Començà la seva obra d’investigador amb treballs d’història local ( Historia de Denia , 1876, que li donà prestigi; Historia del venerable fray Pedro Esteve , 1880). El 1886, de Dénia estant, inicià la publicació de la revista “El Archivo”, els set volums de la qual representen una considerable aportació documental i crítica a la historiografia valenciana (i també a la de l’art). Hi col·laboraren Joaquín Costa, Fidel Fita, Eduardo Hinojosa, etc. A banda els abundants estudis monogràfics que inserí en la seva revista, Chabàs publicà diversos llibres d’història jurídica ( Génesis del derecho foral valenciano , 1902) i eclesiàstica ( Episcopologio Valentino , 1909). També fou ben meritòria la seva labor en el camp de la història literària, centrada en escriptors valencians de llengua catalana de l’edat mitjana: la reedició de La brama dels llauradors de Jaume Gaçull, el 1901; l' Estudio sobre los sermones valencianos de san Vicente Ferrer , el 1903; l’edició crítica de l' Espill , de Jaume Roig, el 1905. Durant la seva etapa de canonge ordenà i catalogà l’arxiu de la seu de València.