Resultats de la cerca

És formada per tota mena de material publicat que tracti sobre la localitat, escrit per autors vinculats a la localitat o imprès a la localitat A diferència del fons general, la collecció local és preservada i conservada per al futur

La seva finalitat, tal com diu el Manifest de la UNESCO sobre la biblioteca pública de l’any 1972, és ésser un instrument al servei de l’educació, la cultura, la informació i el lleure Les biblioteques populars o públiques són, en la majoria dels països, el centre de la vida cultural local i perden gran part de la seva potencialitat si no estan integrades en xarxes per tal que cada biblioteca, sobretot gràcies als mitjans informàtics, pugui fer ús dels recursos de tota la xarxa La condició de biblioteca pública es regeix per unes directrius marcades per la IFLA a escala mundial i…

Treballà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1922-37 i, fins el 1968, a l’Arxiu Històric Nacional És autora de nombrosos treballs sobre els ordes militars i també sobre història local d’Aragó, història de Sardenya, etc Les seves obres més importants són Matha de Armanyach, duquesa de Gerona 1930 i María de Luna, reina de Aragón 1941 És membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1966

Estudià a l’École de Chartres 1893-97 i féu la tesi Essai sur la réforme de l’ordre de Fontevrault 1459-1641 Després de treballar a la Bibliothèque Mazarine de París, fou arxiver durant deu anys dels Pirineus Orientals Apassionat per la història local, publicà nombrosos articles a la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon , que ell havia fundat Fou un dels promotors del LXXIII Congrès Archéologique de France 1906, celebrat a Perpinyà i a Carcassona

Autodidacte, collaborà amb Leonci Soler i March en l’ordenació dels arxius manresans, i el rellevà en la direcció efectiva de l’arxiu municipal, del qual fou nomenat oficial el 1893 Publicà una trentena de llibres i opuscles de tema històric local, entre els quals Lo sometent de Manresa y son districte 1894, Etologia de Manresa 1901, La séquia de Manresa 1906 i els cinc volums dels Monumenta historica civitatis Minorisae 1921-25, i centenars d’articles Fundador i president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, acadèmic corresponent de Bones Lletres i cronista de la…

Estudià a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona i el 1950 guanyà la plaça de bibliotecària a Sitges Biblioteca Santiago Rusiñol, on treballà fins al 1990, quan es jubilà Començà la collecció local amb l’ajuda de Ramon Planes i Izabal, va mantenir i augmentar el llegat Rusiñol, va tenir cura de les colleccions Utrillo i Semir, alhora que la biblioteca es convertia en l’escenari de la vida cultural sitgetana amb classes de català, conferències, etc El 1995 posaren el seu nom a una sala de la biblioteca L’any 1983 impulsà la creació de la segona biblioteca de Sitges, la Biblioteca…

Vida i obra Era nebot de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró i germà del també escriptor, arxiver i historiador Antoni de Bofarull i Brocà Començà estudis al seminari de Tarragona però el 1828 canvià els estudis de teologia pels de dret, que cursà a la Universitat de Cervera, i obtingué el títol d’advocat Tanmateix l’advocacia tampoc no fou el seu destí En acabar, exercí durant un breu període Al principi dels anys quaranta fundà el periòdic teatral El Juglar 1843, el primer d’aquest gènere a Catalunya, i el Diario de Reus De avisos y noticias , que sortí per primera vegada…

Vida i obra Fill d’un apotecari originari de Nules, feu l’aprenentatge de la notaria a Castelló, i n’obtingué el títol a València 1683, on exercí professionalment fins el 1707 quan, «per causa del nou Govern i introduïdes les lleis de Castella», fou suspès juntament amb altres notaris Les noves autoritats borbòniques el rehabilitaren 1710 i el nomenaren escrivà de la vila, però l’any següent li prohibiren d’exercir, com a tots els qui «no havien tret títol a Madrid», encara que continuà en el càrrec d’escrivà municipal No fou fins el 1722 que rebé l’aprovació definitiva Membre d’una generació…

Als Països Catalans —deixant de banda les edicions incunables i les fetes al s XVI i següent d’obres lullianes, d’Ausiàs Marc, d’Eiximenis, de les cròniques, etc, les quals sovint són adaptades a la llengua de l’època o a una parla local—, no és fins al s XIX, amb la Renaixença, que els estudiosos es preocupen de difondre els vells texts autòctons i emprenen diverses colleccions El 1840 Josep Mde Grau i Joaquim Rubió i Ors iniciaren una “Collecció d’Antigues Obres Catalanes” que només publicà Vicenç Garcia i Pere Serafí És coneguda l’existència d’un ambiciós projecte de Milà i…

Vida i obra Cursà els estudis primaris a Perpinyà Més tard anà a Carcassona i París, on estudià crítica musical i periodisme tanmateix, en posar-se malalt, tornà al Rosselló L’any 1875, a vint-i-vuit anys, fou nomenat sotsbibliotecari de la biblioteca municipal de Perpinyà En principi, res no semblava orientar-lo cap a una carrera d’historiador de les terres catalanes ni pel seu naixement en terra de llengua occitana, ni per la seva carrera de crític musical i de periodista Però, ràpidament, s’interessà per la seva nova tasca, fins i tot abans de ser nomenat bibliotecari en cap de l’esmentada…