Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Joan Oliva i Milà

Joan Oliva i Mila
© Fototeca
Arxivística i biblioteconomia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor i bibliotecari.
Treballà a París i a Londres i des del 1882 fou bibliotecari de la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova És autor d’un Breu compendi d’Història de Catalunya 1901 El 1899 establí a Vilanova una impremta que esdevingué famosa amb el nom d' Oliva de Vilanova publicà un famós Anuari Oliva el 1907, i, entre moltes altres, les obres Les filigranes del paper i Les rajoles catalanes i valencianes i que fou continuada pels seus fills Demetri Oliva i Sala Vilanova i la Geltrú 1886 — Barcelona 1966 i Víctor Oliva i Sala Vilanova i la Geltrú 1884 — Sant Feliu de Codines, Vallès Occidental 1948, que la…
arxiu de cinema
Arxivística i biblioteconomia
Institució destinada a aplegar i conservar materials i obres cinematogràfiques.
La subvaloració del cinema, mantinguda tant de temps, la negligència de molts professionals i les complicacions tècniques de muntatge d’aquests centres, especialment pel que fa a la conservació dels vells films de nitrat, han dificultat arreu la creació dels arxius de cinema Una temperatura constant i una revisió permanent i acurada condicionen la feina, que demana emplaçaments, edificis, laboratoris i tècnics especials Entre els de caràcter nacional o estatal destaquen la Cinémathèque Française de París, primera a aparèixer, fundada el 1936 per Georges Franju i Henri Langlois la Cinémathèque…
Nicolás Antonio
Arxivística i biblioteconomia
Bibliògraf castellà.
Estudià gramàtica, teologia i filosofia a Sevilla, i entre el 1636 i el 1639 es graduà en drets civil i canònic a Salamanca L’any 1659 aparegué a Anvers la seva primera obra, de caràcter jurídic De exilio Sive exilii poena antiqua et nova, exulumque conditione et iuribus i aquest mateix any, Felip IV el nomenà agent a Roma dels regnes peninsulars, del de les Dues Sicílies i del ducat de Milà, i després apoderat de la Inquisició d’Espanya A Roma reuní una biblioteca particular d’uns 30 000 volums i acabà la seva obra magna Bibliotheca Hispana Nova 1672 i la Bibliotheca Hispana Vetus 1696, en…
edició de texts
Arxivística i biblioteconomia
Publicació de texts literaris, jurídics, científics, documentals, etc, generalment antics, feta amb una intenció de divulgació o bé erudita.
Als Països Catalans —deixant de banda les edicions incunables i les fetes al s XVI i següent d’obres lullianes, d’Ausiàs Marc, d’Eiximenis, de les cròniques, etc, les quals sovint són adaptades a la llengua de l’època o a una parla local—, no és fins al s XIX, amb la Renaixença, que els estudiosos es preocupen de difondre els vells texts autòctons i emprenen diverses colleccions El 1840 Josep Mde Grau i Joaquim Rubió i Ors iniciaren una “Collecció d’Antigues Obres Catalanes” que només publicà Vicenç Garcia i Pere Serafí És coneguda l’existència d’un ambiciós projecte de Milà i…
Antoni Viladamor
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Història del dret
Història
Historiador, arxiver i secretari reial.
Vida i obra Fill de Joan Viladamor, que exercí el càrrec d’arxiver de l’Arxiu Reial de Barcelona entre el 1530 i el 1556, fou nomenat el 1553 coarxiver i escrivà reial, amb la missió de collaborar amb el seu pare, llavors d’edat avançada, per aprendre l’ofici El gener del 1556, després de la mort d’aquest, en fou nomenat arxiver en solitari, i a més, exercí de notari i heretà la documentació privada que havia custodiat el seu pare Tal com aquest havia fet, dissenyà una estratègia per a deixar l’arxiu en mans dels seus descendents Durant els anys 1572-84 cedí les responsabilitats directes de l…
, ,
biblioteca

Biblioteca del British Museum de Londres
© Jgz - Fotolia.com
Arxivística i biblioteconomia
Servei cultural que organitza i manté el dipòsit, la classificació, la conservació i la consulta o lectura de llibres o d’altres materials gràfics.
Una biblioteca pot constituir un organisme funcionalment autònom o ésser un servei subordinat d’una institució, com ara una universitat, una acadèmia, etc Les biblioteques poden ser objecte d’una classificació sumària, segons el règim de possessió i l’objecte estatal, nacional, municipal, universitària, corporativa, pública o privada o segons el contingut general o especialitzada De les biblioteques especialitzades, hom pot distingir entre les orientades a un sector de públic infantils, etc i les que ho són per la selecció del seu fons història social, agricultura, etc Altrament les…