Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
arxiu notarial
Arxivística i biblioteconomia
Dipòsit documental format amb els manuals o protocols notarials en els quals són registrades les minutes o les actes que els notaris legalment autoritzats han lliurat als interessats.
Començaren a constituir-se a Itàlia al s XII continuaren a Occitània Provença i Llenguadoc Els manuals notarials més antics de Catalunya pertanyen al s XIII Vic, 1220 Castellfollit de la Roca, 1222 Manresa, 1243 Olot, 1267 Barcelona, Figueres, Reus, Santa Coloma de Queralt i Terrassa, més tardans dins el mateix s XIII A partir del s XIV, els manuals notarials són abundosos, formats per resums de les actes o còpies generalment sense les clàusules formulàries Els manuals eren propietat del notari, i en podia disposar en vida o per herència A poc a poc aquest dret s’anà…
arxiu capitular
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de la documentació relativa a l’administració d’una catedral i les institucions que se’n deriven.
Comprèn fonamentalment les resolucions del capítol catedral actes capitulars i notarials, l’adquisició i l’administració de béns obra, culte, almoines, etc, els llibres cerimonials consulta, i l’administració de sagraments
Francesc Puignau
Arxivística i biblioteconomia
Història del dret
Notari i arxiver.
El 1605 acabà el Llibre de rúbricas de la Real , anàlisi de 192 actes notarials referents a feus, censals, etc, del capítol i comunitat eclesiàstica de la Real de Perpinyà que van del 1368 al 1690 El 1608 inicià l’inventari de l’arxiu del capítol d’Elna i el 1630 l’anàlisi dels documents de la comunitat de Sant Mateu de Perpinyà prop de 700 articles d’un total de 814 foren redactats per ell És conegut principalment, però, pels deu volums inèdits que contenen l’anàlisi de milers de fitxes, font preciosa per a la història del Rosselló
registre
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
Compilació manuscrita de documents originals o còpies en el moment de llur expedició.
Antigament, confós sovint amb regest, indicà un recull ordenat de cartes expedides per una entitat o de documents notarials, per justificar l’activitat dels escrivans o notaris Difereix del cartulari, compilació de documents a ús del qui els rep, que té una finalitat històrica o jurídica El seu origen es deu als commentarii romans rotlles de papir on eren transcrites les actes del senat i dels cònsols i, posteriorment, de la cancelleria imperial Conservat l’ús per la cancelleria pontíficia, hom en coneix dels pontificats de Lleó I 440-461, de Gregori I 590-604 i de Gregori VII…
arxiver | arxivera
Arxivística i biblioteconomia
Persona que té al seu càrrec un arxiu.
Als arxius dels estats, municipis i d’altres corporacions públiques són funcionaris Als arxius notarials, l’arxiver és un notari del collegi al qual pertany l’arxiu Per a ésser arxiver als arxius de l’Estat espanyol cal un títol universitari adequat i ingressar per oposició al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, creat el 1858 l’any 1932 fou creat un cos auxiliar que ultrapassa el nombre de 200 membres A França el títol d’arxiver paleògraf, obtingut per diploma de l’École des Chartes, dóna dret preferent als càrrecs vacants i a la inspecció general dels arxius…
arxiu hospitalari
Arxivística i biblioteconomia
Documentació produïda per l’administració d’un hospital: manuals notarials, nòmina d’ingressats, proveïment, obrers, personal, inventaris; especialment interessant per la documentació aportada per deixes i fundacions.
Al s XVI, en algunes ciutats com Barcelona i València, els hospitals crearen els primers teatres per tal d’obtenir una font d’ingressos la documentació corresponent forma part sovint dels arxius hospitalaris
document
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
Segons el documentalisme, en sentit ampli, qualsevol font de dades recuperables en el temps i en l’espai.
La noció estricta de document en diplomàtica clàssica coincidia amb la del terme diploma , el qual tenia, fonamentalment, un contingut jurídic Alguns diplomatistes amplien ja l’objecte d’estudi d’aquella ciència als actes administratius, de qualsevol mena resolucions, informes, notícies, inventaris, comptes i notes, etc Segons la noció pròpiament arxivística, són documents tots els escrits que constitueixen un fons d’arxiu segons aquest criteri, cal considerar que tot document té origen en una institució o persona jurídica —que n'és l’agent productor—, que està interessada a conservar i…
Arxivística i biblioteconomia 2010
Arxivística i biblioteconomia
Arxivística Al juny del 2010 es va posar en marxa la primera fase del portal web de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya, que ofereix una àmplia informació sobre cadascun dels arxius la història, els serveis, el quadre de classificació, una mostra dels documents que custodien, l’agenda d’activitats i les publicacions entre d’altres En l’àmbit legislatiu, al desembre del 2009 es va publicar el Decret 190/2009, de 9 de desembre, que desplega la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents El decret especifica les característiques mínimes que han de tenir els arxius que es vulguin…
Arxivística, biblioteconomia i documentació 2014
Arxivística i biblioteconomia
Arxivística Girona va acollir el congrés internacional Arxius i Indústries Culturals, on es van reunir més de 850 especialistes d’arreu del món © Ajuntament de Girona De l’11 al 15 d’octubre del 2014 va tenir lloc a Girona el congrés internacional Arxius i Indústries Culturals, que va incloure la 2a Conferència Anual d’Arxius, la 9a Conferència Europea d’Arxius i les 13es Jornades Imatge i Recerca El congrés, organitzat conjuntament per l’Arxiu Municipal de Girona i el Consell Internacional d’Arxius, va reunir uns 850 especialistes d’arreu del món El Departament de Cultura de la Generalitat…
arxiu
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de la documentació produïda i rebuda per un organisme públic, una institució religiosa o laica, una empresa industrial o comercial, una família o un individu, com a resultat de llur activitat, conservada en previsió d’una utilització jurídica o històrica.
La descoberta de l’escriptura i la possibilitat de fer-la duradora produïren la creació dels arxius on conservar les actes, els contractes o els comptes Els arxius reials més antics han estat descoberts modernament en les excavacions de Mesopotàmia i a l’Àsia Menor la ciutat de Mari’ ha proporcionat més de 20 000 peces de terra cuita amb escriptura cuneïforme des del s XIX aC, i semblantment la ciutat d’Ugarit, on fou reconeguda una distribució entre texts diplomàtics, administratius i de comptabilitat, així com al palau d’Assurbanipal, de Nínive s VIII aC Són també notables l’arxiu sumeri de…