Resultats de la cerca
Es mostren 862 resultats
Gerri de la Sal

Gerri de la Sal
© Xevi Varela
Vila
Vila i cap de municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), situada en un coster a la dreta de la Noguera Pallaresa.
La carretera N-260 la parteix en dos sectors i forma l’eix del poble La part alta, on hi ha la Casa de la Sal segle XVIII, és la menys compacta, amb carrerons costeruts, mentre que la situada entre la carretera i el riu és centrada a la placeta de Sant Feliu, amb algun sector porticat, i formada per un conjunt d’estrets, costeruts i atapeïts carrers, en un dels quals hi ha l’església parroquial de Sant Feliu, amb un interior barroc neoclassicista Els carrerons davallen fins al riu, travessat per un pont romànic segle XI refet més d’una vegada, que porta fins a l’antic monestir de Santa Maria…
Montellà

Vista de Montellà
© CIC-Moià
Vila
Vila (1.158 m alt.) del municipi de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya), al Baridà.
És encimbellada a l’esquerra del Segre L’església parroquial de Sant Sadurní és esmentada ja el 839 L’antic castell de Montellà fou de la senyoria del capítol d’Urgell Donà nom al municipi fins que Martinet passà a ocupar la capitalitat del nou terme, anomenat oficialment Montellà i Martinet , després que li fou annexat el 1970 l’antic terme de Víllec i Estana Dins l’antic terme és esmentat també l’antic Castellbò de Baridà
Figuerola d’Orcau

Portalada romànica de l’església de Santa Maria de la vila de Figuerola d’Orcau (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Vila
Vila (552 m alt.) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), aturonada, prop de la carretera d’Artesa de Segre a Tremp; comprèn tres ravals: el del Comte, el de la Faidella i el del Ferrer.
El castell de Figuerola , esmentat ja el 1141, de la jurisdicció de la baronia d’Orcau, passà a la corona en època de Joan II segle XV L’església parroquial Santa Maria, bastida el 1524, fou refeta el 1692 Formà municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia el santuari de la Mare de Déu del Prat Al juny del 2017 s’hi realitzà la primera de les exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil de 1936-39 previstes pel Pla de fosses aprovat per la Generalitat de Catalunya al gener del mateix any La fossa contenia les restes de disset soldats, probablement franquistes, morts a l’abril…
vent geostròfic
Meteorologia
Vent horitzontal teòric corresponent a l’equilibri geostròfic, quan la força bàrica equilibra la força de Coriolis.
Correspon a una distribució d’isòbares en línia recta i sense fregament El vent geostròfic s’utilitza sovint com una aproximació al vent real per damunt de la capa límit de l’atmosfera, on el fregament és menys important Aquest vent és parallel a les isòbares deixant en l’hemisferi nord a l’esquerra els valors de pressió més baixos La seva intensitat augmenta amb el gradient de pressió, visualitzat en els mapes del temps per la proximitat de les isòbares
vent d’Espanya
Meteorologia
Nom popular del vent del sud a Llívia i a la Vall d’Aran.
Es tracta d’un vent de sotavent pirinenc, càlid i molt sec a causa de l’efecte foehn
vent de Santa Anna
Meteorologia
Vent del nord-est que bufa cap al sud de Califòrnia, fort, càlid i molt sec a causa de l’efecte foehn.
vent del gradient
Meteorologia
Vent horitzontal teòric que bufa paral·lelament a les isòbares corbades i que representa un equilibri (sense fregament) entre la força bàrica, la força de Coriolis i la força centrífuga.
variabilitat climàtica
Meteorologia
Variació del clima a llarg termini.
Pot ser de tipus interestacional, interanual, per dècades, segles, etc Quan la variabilitat es deu a processos naturals que ocorren dins del sistema climàtic es parla de variabilitat interna, i quan es refereix a forçaments naturals o antròpics des de fora, de variabilitat externa
turbopausa
Meteorologia
Capa atmosfèrica de transició entre l’homosfera i l’heterosfera.
Se situa a una altitud d’uns 100 km En la turbopausa, cessa el règim turbulent característic del moviment atmosfèric, que tendeix a mantenir constant la concentració dels gasos permanents de l’atmosfera Per damunt d’aquesta capa, els gasos més pesants se situen a altituds més baixes que els més lleugers, fet característic de l’heterosfera
topografia isobàrica
Meteorologia
Mapa que representa l’altitud geopotencial d’una superfície isobàrica.
Sovint es visualitza mitjançant les línies isohipses Les àrees amb valors de l’altitud baixos corresponen generalment a masses d’aire, i els més alts, a les d’aire càlid Una de les topografies isobàriques més utilitzades és la de 500 hPa
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina