Resultats de la cerca

És característica de l’interior dels continents, principalment pel fet que no hi arriben les influències de les masses oceàniques La continentalitat és visible a l’hemisferi boreal, on les masses continentals tenen una gran extensió, i d’una manera especial a altes latituds com al nord de Sibèria

És molt característic de les planes i els altiplans de l’interior de les masses continentals, on es manifesta més intensament el factor de la continentalitat Així, Verkhojansk Sibèria té una mitjana de gener de —50,5°C, una mitjana de juliol de 15,4°C, i una amplitud tèrmica anual de 65,9°C

Es caracteritza per les oscillacions tèrmiques pronunciades diàries i anuals i la breu durada de les estacions equinoccials primavera i tardor Les precipitacions hi són escasses i tenen lloc principalment a l’estiu, en forma de xàfecs la sequedat de l’atmosfera sol ésser molt elevada, perquè les masses d’aire marí han anat perdent la humitat a mesura que s’han allunyat dels oceans Sovint sobre l’interior dels continents es formen anticiclons tèrmics, que poden tenir una gran estabilitat i durada per exemple, l’anticicló que es forma a l’hivern sobre la Sibèria Aquest clima és…

Aquesta capa impedeix la incidència directa de les radiacions ultraviolades d’ona més curta que des del Sol arriben a la superfície terrestre, les quals, altrament, poden ser causants de greus danys en tota forma de vida L’ozonosfera es forma a l’estratosfera, entre els 15000 i els 55000 m d’altitud, quan la radiació ultraviolada del Sol parteix les molècules d’oxigen O 2 en dos àtoms reactius O+O, que s’uneixen de tres en tres per formar ozó Les molècules d’ozó són inestables i de vida molt curta, però la radiació ultraviolada en va generant contínuament Malgrat que hi ha fets naturals que…

L’aire descendeix lentament i, a la superfície, el vent segueix aproximadament la direcció de les isòbares, de manera que, per l’efecte de Coriolis, té sentit horari a l’hemisferi nord i antihorari al sud La pressió a la part central de l’anticicló varia normalment entre 1020 i 1030 millibars al nivell del mar, però en certs casos per la radiació nocturna hivernal a les regions polars pot arribar a 1050-1080 millibars Als oceans, on la fricció és nulla, el vent segueix exactament les isòbares això explica l’estabilitat d’anticiclons com el de les Açores Un anticicló pot ésser provocat o bé…