Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
clima subtropical
Terres de conreu al Japó. L’abundància de vegetació a les zones de clima subtropical és un reflex de l’elevada precipitació d’aquest tipus de clima
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
Geografia
Designació que alguns autors donen a la zona climàtica situada cap als 30° de latitud aproximadament (zona temperada càlida), fent al·lusió a la seva posició intermèdia entre la zona intertropical i l’extratropical.
Aquest fet és particularment apreciable en el clima mediterrani de l’hemisferi boreal, que durant l’hivern és integrat dins la circulació ciclònica extratropical pas de les pertorbacions del front polar, i a l’estiu constitueix quasi una prolongació dels climes intertropicals per raó de la deriva vers el nord de les calmes subtropicals, cosa que determina l’establiment d’un temps anticiclònic
front polar
Meteorologia
Línia de discontinuïtat atmosfèrica d’una forta concentració del gradient tèrmic i, en conseqüència, del gradient de pressió, que té una posició variable, manifestada en un desplaçament estacional (entre 35° i 50° de latitud) en relació amb el dinamisme de les altes pressions subtropicals.
És formada on es troben els fluxos d’aire fred que provenen de les latituds altes aire polar amb els d’aire càlid originat en aquestes altes pressions subtropicals aire tropical Les pertorbacions o els ciclons de la zona temperada pertorbacions noruegues neixen de les ondulacions d’una discontinuïtat entre l’aire càlid i l’aire fred del front polar Modernament, aquesta ondulació ciclònica és explicada per fenòmens d’acoblament, a través de la troposfera mitjana, dels efectes tèrmics predominants a les capes baixes amb els efectes dinàmics predominants en el nivell de la tropopausa ressò…
monsó
Meteorologia
Geografia
Sistema de vents que comporta la inversió estacional de llur direcció dominant.
El nom derivat de l’àrab mawsim o del malai monsin significa, justament, estació, i fins a la fi del segle XIX designava els vents de superfície que canvien de direcció d’hivern a estiu La moderna aerologia, però, l’aplicà a la variació estacional dels vents en altitud, relacionada amb l’oscillació de la temperatura Scherhag, 1948 Finalment, les radiosondes descobriren a la baixa estratosfera a uns 21 km alt un gir total de la direcció dominant dels vents també hivern i estiu, però en sentit completament contrari al monsó superficial És un factor independent del monsó tèrmic de les capes…