Resultats de la cerca
Es mostren 856 resultats
anticiclònic | anticiclònica
Meteorologia
Que té el sentit de rotació d’un anticicló, és a dir, sentit horari a l’hemisferi nord i antihorari al sud.
anemòmetre sònic
Meteorologia
Física
Anemòmetre basat en la mesura del temps que triga una ona ultrasònica a recórrer la distància coneguda entre un emissor i un receptor.
anemòmetre iònic
Meteorologia
Física
Anemòmetre basat en la desviació d’un feix iònic que el vent produeix durant el recorregut entre la font emissora i l’elèctrode receptor.
anemòmetre d’hèlix
Meteorologia
Física
Anemòmetre d’indicació instantània format per una hèlix directament acoblada a un generador elèctric i de funcionament similar a l’anemòmetre de cassoletes.
L’hèlix i el generador s’orienten sempre de cara al vent per acció d’una aleta de direcció, de tal manera que, per un sistema d’indicació de posició, hom pot llegir també la direcció del vent
anemòmetre de fil calent
Meteorologia
Física
Anemòmetre basat en la mesura del refredament produït en un fil elèctric per efecte d’un corrent d’aire.
S'utilitza especialment per a mesurar corrents tènues
anemòmetre de cassoletes

Anemòmetre de cassoletes
© Fototeca.cat
Meteorologia
Física
Anemòmetre d’indicació instantània de la velocitat format per tres cassoletes giratòries que, impulsades pel corrent d’aire, trameten mitjançant un eix vertical el seu moviment a un generador elèctric o a un acoblament magnètic.
La força electromotriu, la freqüència o el parell generat són proporcionals a la velocitat del vent, de forma que hom la pot obtenir mesurant aquestes magnituds amb els aparells corresponents, prèviament calibrats en metres per segon
actinòmetre
Meteorologia
Física
Instrument per a mesurar la densitat de flux de la radiació solar.
Els actinòmetres han estat adaptats a usos especialitzats i hom n'utilitza de tres tipus el pirheliòmetre, que mesura la radiació solar directa el piranòmetre, que mesura la radiació total del cel el pirogeòmetre, que mesura la irradiació de la terra
magnetosfera
Meteorologia
Capa superior de l’atmosfera de la Terra, situada més amunt dels 1.000 km d’altitud, enllà ja de l’atmosfera, fins on arriba la influència del magnetisme terrestre.
Els seus límits són molt distorts per la pressió dels vents solars electrons i protons emesos pel Sol, de manera que en el costat del Sol la magnetopausa és a uns 6400 km i el camp magnètic és molt intens, i, per contrast, a la banda oposada, la magnetosfera es perd en l’espai i forma una cua magnètica d’uns 6400000 km La magnetosfera és composta pels electrons i protons del vent solar i de la radiació solar captats pel magnetisme terrestre Gràcies als satèllits, des del 1958 hom distingeix dins la magnetosfera dues anelles de radiació forta, dites cinturons de radiació de Van Allen, cap als…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina