Resultats de la cerca
Es mostren 858 resultats
barda
Meteorologia
Núvol paràsit ajagut al llarg de la carena d’una serralada.
Sol ésser el límit final d’una zona de nebulositat orogràfica, vist de sotavent
baló aerostàtic
Baló o globus aerostàtic
© Corel Professional Photos
Meteorologia
Transports
Aeròstat sense motor, consistent en un receptacle que conté un gas més lleuger que l’aire en condicions normals (hidrogen, heli o aire calent), que s’eleva a causa de la força ascensional ( principi d'Arquimedes
) i que sol anar proveït d’una barqueta per a portar-hi tripulants o instruments.
Atès que el pes específic de l’aire atmosfèric disminueix en augmentar l’altura, la força ascensional acaba essent nulla, i s’assoleix aleshores l’equilibri aerostàtic En aquestes condicions, per a continuar elevant-se cal deixar anar llast , augmentar el volum i és aquesta la raó per la qual els balons destinats a atènyer grans altures són llançats parcialment omplerts, ja que així no agafen llur forma definitiva fins a una certa altura o, en el cas dels balons d’aire calent, escalfar l’aire del baló mitjançant un cremador Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en tripulats i…
Protocol de Kyoto
Meteorologia
Conveni d’abast internacional, signat al desembre del 1997 a la cimera de Kyoto sobre el clima, que tracta de la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (principalment CO2, òxid nitrós, metà i CFC).
A grans trets, el conveni estableix que cap als anys 2005-10 aquestes emissions hauran d’ésser reduïdes com a mitjana almenys el 5% amb relació als valors de l’any 1990 No obstant això, les reduccions seran diferents en funció dels diversos països El protocol rebé en un principi el vistiplau de només 33 estats Malgrat les reunions mantingudes, existeix el temor que les reduccions acordades tinguin repercussions negatives en l’economia d’alguns estats, particularment en el cas dels EUA, principal productor de gasos d’efecte hivernacle, la Xina i l’Índia En el primer cas no fou ratificat i els…
antiheli
Meteorologia
Imatge difusa del Sol que apareix alguna vegada en un lloc oposat al Sol i a la mateixa altura sobre l’horitzó, motivada per la reflexió de la llum solar en les cares de minúsculs cristalls hexagonals de glaç en suspensió a l’atmosfera.
anticicló
Meteorologia
Nucli d’altes pressions encerclat per un sistema d’isòbares tancades d’un radi entre 350 i 2.000 km.
L’aire descendeix lentament i, a la superfície, el vent segueix aproximadament la direcció de les isòbares, de manera que, per l’efecte de Coriolis, té sentit horari a l’hemisferi nord i antihorari al sud La pressió a la part central de l’anticicló varia normalment entre 1020 i 1030 millibars al nivell del mar, però en certs casos per la radiació nocturna hivernal a les regions polars pot arribar a 1050-1080 millibars Als oceans, on la fricció és nulla, el vent segueix exactament les isòbares això explica l’estabilitat d’anticiclons com el de les Açores Un anticicló pot ésser provocat o bé…
anemoscopi
Meteorologia
Aparell emprat per a indicar la direcció del vent.
Generalment és format per un cèrcol vertical giratori que suporta la boca d’una bossa o mànega de vent de teixit lleuger que serveix de penell en inflar-se per acció del vent
anemometria
Meteorologia
Conjunt de procediments i tècniques de mesura per a determinar les característiques dinàmiques de l’aire.
anemòmetre
Meteorologia
Física
Instrument per a mesurar la velocitat d’un fluid gasós, en particular de l’aire.
És emprat principalment en meteorologia per a determinar la velocitat del vent
anemògraf
Meteorologia
Anemòmetre instantani connectat a un registrador per tal d’obtenir el gràfic de l’evolució de la velocitat del vent.
Els anemògrafs que s’orienten de cara al vent permeten també el registre de la seva direcció
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina