Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
llum zodiacal
Astronomia
Meteorologia
Lluminositat feble i difusa que hom observa a la part de ponent del cel després del crepuscle vespertí, i a la part de llevant poc abans de l’alba.
Abasta una regió triangular del firmament, la qual és situada a la zona del Zodíac, té el vèrtex sobre l’eclíptica i és a una distància del Sol compresa entre els 90° i els 100° A mesura que el Sol surt o es pon, la lluminositat zodiacal s’enfonsa sota l’horitzó fins a desaparèixer del tot A l’hemisferi nord, les èpoques més favorables per a observar la llum zodiacal són els mesos de març i abril després de la posta del Sol, i els mesos de setembre i octubre abans de l’alba L’origen del fenomen és la llum del Sol dispersada i reflectida durant el seu camí cap a la…
foc de Sant Elm
Meteorologia
Meteor igni que hom observa a vegades al cap d’objectes punxeguts en nits de tempestat.
Apareix en forma de petites flames blavoses i brillants, especialment en els pals i les vergues de les embarcacions
atmosfera de Rayleigh
Astronomia
Meteorologia
Atmosfera ideal que no conté núvols ni partícules aerosols i, per tant, la dispersió de la llum solar es produeix només per les molècules dels gasos que formen l’aire.
Un tret característic d’aquesta dispersió és el fet de ser inversament proporcional a la quarta potència de la longitud d’ona de la llum, per la qual cosa el cel amb l’atmosfera neta de Rayleigh apareix blau
raigs crepusculars
Astronomia
Meteorologia
Il·luminació difusa deguda a la presència de diminutes partícules de pols i humitat en l’aire, que precedeix l’aurora i que segueix la posta de sol (crepuscle).
La duració de la llum crepuscular, que prolonga la duració de la llum diürna d’una manera notable, depèn de la composició de l’atmosfera i de la velocitat amb què el sol surt i desapareix per l’horitzó, o sia de la latitud i de l’època de l’any
difusió de Mie
Meteorologia
Difusió de la radiació produïda per partícules esfèriques de radi comparable o superior a la longitud d’ona de la radiació incident.
A l’atmosfera és el procés responsable de la difusió de la llum solar per les partícules aerosols o les gotes de núvol, que dóna un aspecte lletós o blanc al cel, fet que indica l’escassa dependència del procés amb la longitud d’ona de la llum, en contraposició amb la forta dependència en la difusió per les molècules que hi ha a l’aire, anomenada també difusió de Rayleigh, responsable del color blau del cel net
resplendor alpina
Meteorologia
Fenomen òptic que s’esdevé als cims i a les planes nevades situats a la banda oposada al sol, abans de l’alba i després de la posta, a manera de crepuscle i amb coloracions que van del roig brillant al gris rogenc segons les fases del fenomen.
Desapareix quan el sol és a 5 o 6 sota l’horitzó, tot difuminant-se en la llum crepuscular general
halo
Meteorologia
Cercle lluminós irisat que apareix, a vegades, envoltant el Sol o la Lluna.
És causat per la refracció de la llum en els cristalls de glaç dels cirrus, i normalment té una dimensió angular de 22°
coeficient d’extinció
Meteorologia
Nombre que indica l’atenuació de la radiació al seu pas per l’atmosfera.
Aquesta atenuació extinció , generalment referida a la llum solar, és deguda a l’efecte combinat de l’absorció i de la difusió de la radiació per part dels gasos atmosfèrics i de les partícules en suspensió aerosols a l’atmosfera
raig verd
Astronomia
Meteorologia
Esclat lluminós viu i instantani de color verd que hom observa alguna vegada en dies molt clars en el punt en què el disc solar és a punt de sortir (a l’alba) o de desaparèixer (a la posta) per l’horitzó de la mar.
La causa que origina el fenomen és la diferent desviació dispersió que els raigs corresponents a les distintes longituds d’ona que componen la llum solar experimenten en travessar l’atmosfera terrestre el raig verd és el primer a aparèixer a l’alba i el darrer a desaparèixer a la posta per l’horitzó de la mar
tro
Meteorologia
Fenomen acústic que acompanya el llamp.
És degut a l’expansió de l’aire al pas de la descàrrega elèctrica Atès que la propagació del so es més lenta que la de la llum, hom sent el tro després de veure el llamp La distància del llamp a l’observador pot ésser calculada aproximadament a raó d’1 km per cada tres segons de retard del tro amb relació al llamp