Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
canícula
Meteorologia
Període d’unes quatre a sis setmanes que comprèn una part del juliol i gran part de l’agost, durant el qual sol fer molta calor.
El nom prové de l’estel Sírius del Ca Menor, Canicula en llatí que indicava, quan s’aixecava al mateix temps que el Sol, l’inici de l’estiu aquesta coincidència fou celebrada pels egipcis i pels grecs
xàfec
Meteorologia
Pluja molt forta, que dona lloc a una precipitació de curta durada i amb intervals de cel clar.
Procedeix dels cumulonimbes, i és senyal d’una estratificació inestable, en la qual tenen lloc ràpids moviments verticals de l’aire Es distingeix de la tempestat pel desenvolupament dels cumulonimbes, que és menor, i per no anar acompanyat de llamps i trons
tromba
Meteorologia
Núvol en forma d’embut, ordinàriament de 6 a 10 m de diàmetre i de 60 a 120 m d’alçària, que a vegades es forma a la part inferior d’un nimbe molt baix.
Molt semblant al tornado, bé que de menor grandària i potència, és animat d’un fort moviment rotatori, sol durar de deu minuts a mitja hora i arremolina tot allò que troba Quan es forma a mar o a plom d’un llac hom l’anomena mànega
nuvolositat
Meteorologia
Extensió de cel cobert per núvols.
L’observació és mesurada en octes octa o vuitens de cel Hom parla de dies esboirats quan la nuvolositat és igual o menor que una octa, de dies nuvolosos si és superior a una octa però inferior a set, i de dies emboirats quan és de set octes o de més
efecte hivernacle
![](/sites/default/files/media/FOTO/HIVERNACLE_EFECTE.jpg)
Representació ideal de l’efecte hivernacle
© Fototeca.cat
Meteorologia
Escalfament de l’atmosfera i de la superfície d’un planeta que s’esdevé pel fet que l’atmosfera deixa penetrar la radiació solar (d’ona curta) i reté la terrestre (radiació infraroja, d’ona llarga).
Aquest fet provoca un creixement de temperatura en el sòl i en les capes d’aire pròximes a ell, en un valor que, per terme mitjà, per al planeta Terra és de 45°, per sobre del que correspondria en absència d’atmosfera El poder d’absorció de l’atmosfera és degut a la presència en el seu si de, principalment, vapor d’aigua i diòxid de carboni i, en menor mesura, de l’ozó En aquest efecte intervenen també essencialment els núvols Per aquesta raó, l’efecte és més gran a les regions més humides i nuvoloses dels tròpics, i menor en els pols i en les regions desèrtiques A…
plovisqueig
Meteorologia
Precipitació en forma de gotes petites i nombroses, de diàmetre menor de 0,5 mm, que cauen d’una boira o d’una capa baixa d’estrats.
Són indici d’estratificació estable, sense cap moviment vertical de consideració Moltes d’aquestes petites gotes poden caure per l’absència de moviments ascendents de l’aire
núvol
![](/sites/default/files/media/FOTO3/tipusdenuvols.jpg)
Tipus de núvols
© Fototeca.cat
Meteorologia
Agregat de diminutes gotes d’aigua o de partícules de glaç suspeses en l’aire.
Quan l’aire atmosfèric carregat de vapor d’aigua és refredat fins a atènyer l’anomenat punt de rosada es formen, damunt els nuclis de condensació, les gotes d’aigua que constitueixen el núvol El refredament que provoca la formació de núvols és associat gairebé sempre als moviments ascendents d’aire La massa d’aire carregada de vapor puja fins a capes atmosfèriques superiors, on la pressió és menor, cosa que provoca l’expansió de la massa i el consegüent refredament precipitació El color dels núvols depèn del volum i de la natura de les partícules que els componen Els més foscs…
pluja
![](/sites/default/files/media/FOTO/Tempesta_CIC_20110607_06539.jpg)
Pluja
© C.I.C.-Moià
Meteorologia
Precipitació en forma de gotes d’aigua que cauen dels núvols.
En el procés de formació de la pluja, que és molt complex, resulta essencialment indispensable la presència de nuclis de condensació i que la temperatura sigui inferior al punt de rosada, per tal que les minúscules gotes que formen un núvol s’agrupin en gotes de pluja El diàmetre de les gotes de pluja és molt variable, comprès generalment entre 0,5 i 1,5 mm, i depèn de la velocitat dels corrents ascendents que tenen lloc a l’interior dels núvols o a les capes atmosfèriques de sota d’ells Quan les gotes tenen un diàmetre menor de 0,5 mm i són nombroses, la precipitació és…
boira
![](/sites/default/files/media/FOTO/262079.jpg)
En zones de boira, la condensació del vapor d’aigua provoca una disminució de la visibilitat
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
Fenomen atmosfèric que es produeix quan una porció d’aire, d’extensió més o menys gran, porta en suspensió partícules d’aigua, provinents de la condensació del vapor de l’atmosfera, en densitat suficient perquè la visibilitat sigui inferior a un quilòmetre.
S’origina en refredar-se una extensió d’aire, fenomen que pot ésser provocat per refredament directe, per mescla o per evaporació Les boires de refredament directe són de radiació , ocasionades pel refredament nocturn d’una capa d’aire estancat, prou prima i humida, pròpies de les estacions fredes, especialment la tardor, i freqüents als Països Catalans i en indrets de latitud semblant, o d’ advecció , degudes al pas d’una massa d’aire relativament càlida i humida per damunt d’un sòl fred, com les de Terranova i les de l’estret de Gibraltar Les boires de mescla són formades en mesclar-se…