Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
superfície de discontinuïtat
Meteorologia
Superfície de separació de dues masses d’aire damunt la qual algunes de les propietats característiques d’aquestes —com la densitat, la velocitat, etc.—, o unes altres que en deriven, presenten alguna discontinuïtat.
Usualment hom les utilitza per a representar els fronts atmosfèrics
fluid geofísic
Meteorologia
Física
Geografia
Fluid en un sistema de referència en rotació.
Un fluid en un sistema de referència en rotació experimenta forces degudes a aquesta rotació no observables en un sistema de referència que es mou en línia recta i a velocitat constant Aquestes forces són la força centrífuga i la força de Coriolis, aquesta darrera molt important en la circulació a gran escala però inapreciable a distàncies petites Els fluids geofísics solen presentar estratificació deguda a la gravetat, cosa que permet simplificar les equacions del moviment Aquestes diferències respecte dels altres fluids han donat lloc a una branca de la física de…
fredorada
Meteorologia
Període de temperatures molt baixes associat amb la invasió del país per masses d’aire polar o continental.
Aquestes invasions són anomenades de vegades onades de fred
gràfic de Langley
Meteorologia
Representació gràfica dels valors de la irradiància solar directa rebuda en un lloc en funció de la inclinació del feix solar.
En situacions de gran transparència atmosfèrica aquestes gràfiques permeten realitzar una extrapolació al valor de la irradiància solar al cim de l’atmosfera
plovisqueig
Meteorologia
Precipitació en forma de gotes petites i nombroses, de diàmetre menor de 0,5 mm, que cauen d’una boira o d’una capa baixa d’estrats.
Són indici d’estratificació estable, sense cap moviment vertical de consideració Moltes d’aquestes petites gotes poden caure per l’absència de moviments ascendents de l’aire
lluna blava
Lluna blava
Contando Estrelas (CC BY-SA 2.0)
Meteorologia
Fenomen d’aparença blavosa del Sol o la Lluna causat per la presència en les capes atmosfèriques properes a la superfície de la Terra d’una gran quantitat de partícules en suspensió.
Aquestes partícules atenuen selectivament les longituds d’ona més llargues taronja i vermell de la radiació solar o lunar i, no tant, les d’ona més curta com el verd i el blau
anemòmetre de cassoletes
Anemòmetre de cassoletes
© Fototeca.cat
Meteorologia
Física
Anemòmetre d’indicació instantània de la velocitat format per tres cassoletes giratòries que, impulsades pel corrent d’aire, trameten mitjançant un eix vertical el seu moviment a un generador elèctric o a un acoblament magnètic.
La força electromotriu, la freqüència o el parell generat són proporcionals a la velocitat del vent, de forma que hom la pot obtenir mesurant aquestes magnituds amb els aparells corresponents, prèviament calibrats en metres per segon
massa d’aire àrtic
Meteorologia
Massa d’aire que es forma sobre l’oceà Àrtic i les mars i estrets circumdants.
A l’hivern es troben coberts de glaç, i originen una massa extremament freda i relativament seca a l’estiu aquestes mars poden estar lliures o cobertes només parcialment de glaç, i aleshores donen una massa de temperatura al voltant de 0 ºC, molt humida, on la boira és molt freqüent
depressió freda
Meteorologia
Depressió amb aire fred en la seva part central.
Aquestes depressions es formen generalment a partir d’una depressió amb un front oclús, fet que determina la desaparició del sector càlid en superfície i, per tant, pràcticament tota ella està constituïda per aire fred En latituds mitjanes són típiques a l’hivern, i de vegades precedeixen una invasió d’aire polar
clima mediterrani
Àrees del món amb clima mediterrani que comparteixen les característiques del bioma
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geografia
Clima típic dels països de la Mediterrània, que li dóna nom, però no n’és exclusiu, car es dóna a les costes occidentals dels continents, entre 30° i 45° de latitud, sense ésser zonal.
És un clima de transició entre l’humit de les costes orientals i el sec dels deserts litorals tropicals, caracteritzat per l’alternança de dues estacions una de seca i càlida a l’estiu i una altra d’humida i freda a l’hivern La secada estiuenca és gran i totalment original, car normalment les pluges solen coincidir amb l’estació càlida És deguda al trasllat a aquestes latituds, a l’estiu, de les altes pressions subtropicals L’hivern, que arriba sobtadament, suposa el domini del règim ciclònic i de la pluja Els dies de precipitació, però, són pocs i coincideixen amb tipus de…