Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
atmosfera estel·lar
Astronomia
Meteorologia
Conjunt de les capes exteriors de l’estel, directament accessibles a l’observació.
Els límits de l’atmosfera estellar no són pas ben definits, ni cap al centre de l’estel, ni cap enfora d’una banda, les capes més exteriors anomenades cromosfèriques no contribueixen gaire a la formació de l’espectre i, per tant, no són estudiades com formant part de les atmosferes estellars d’altra banda, hom tampoc no hi considera incloses les capes més profundes, per tal com llur radiació és absorbida per les capes superiors i no arriba a l’observador Resta així una atmosfera estellar de gruix variable, però que sempre és reduïda en relació amb el radi R de l’estel, la qual cosa permet de…
convergència atmosfèrica
Meteorologia
En els ciclons, tendència de l’aire en les capes baixes a introduir-se cap al mínim de pressió a conseqüència del sentit de la circulació dels vents (llei de Buys Ballot).
Aquesta convergència és pràcticament compensada per l’existència d’una divergència en les capes altes de l’atmosfera En els anticiclons s’esdevé el fenomen invers
atmosfera planetària
Astronomia
Meteorologia
Conjunt de les capes gasoses externes de diversos cossos celestes.
Llur profunditat òptica pot èsser gran com és ara el cas de Júpiter, o petita com és ara el cas de Mart i de la Terra, o simplement no existir com és ara el cas de Mercuri, de la Lluna, dels principals satèllits Al seu interior es poden traslladar núvols de natura diversa i de diferents colors núvols grocs de Mart, núvols blancs de la Terra, que localment fan el mateix paper òptic que un sòl per llur gran opacitat L’atmosfera planetària contribueix decisivament a l’albedo del planeta així, l’albedo de les roques, de la pols rocosa i de les cendres és de 0,007 el dels núvols de 07 el de la neu…
estabilitat
Meteorologia
Superposició regular de les capes atmosfèriques en ordre decreixent de densitats.
remolí
Meteorologia
Moviment giratori i ràpid de l’aire, de petita extensió.
És una conseqüència del diferent grau d’escalfament de la superfície terrestre Aquests remolins contribueixen a la mescla de l’aire a les capes baixes de la troposfera turbulència
precipitació estratiforme
Meteorologia
Precipitació procedent de núvols estratiformes.
És una precipitació d’intensitat relativament feble, però persistent i sovint abraça una gran extensió Els núvols que la generen generalment del tipus nimboestrats i estratocúmuls formen capes d’una gran extensió horitzontal però amb corrents d’ascens febles, que permeten la caiguda de les partícules de precipitació gotes d’aigua o flocs de neu sense assolir notables grandàries, produint pluges o nevades persistents
aerologia
Meteorologia
Part de la meteorologia que estudia l’atmosfera lliure (per damunt dels 3.000 m), especialment, però no exclusivament, la seva estructura vertical.
Les observacions eren fetes inicialment mitjançant mètodes indirectes anomalies de la propagació del so, càlculs per triangulació Actualment hom practica observacions directes balons sonda, coets equipats amb meteorògrafs, radiosondes, satèllits meteorològics Bo i que els grans moviments atmosfèrics semblen tenir l’origen a les capes altes, l’aerologia esdevé la base de la previsió meteorològica, àdhuc de la navegació aèria El mot fou encunyat per Wladimir Köppen el 1906 Aerologie
baló infraroig

Principi del funcionament d’un baló infraroig: la part inferior del baló, transparent a la radiació infraroja emesa per la Terra, permet mantenir el vol durant llargs períodes
© fototeca.cat
Meteorologia
Transports
Baló lliure no tripulat, que funciona segons els principis dels montgolfiers i aprofita la radiació tel·lúrica per a mantenir-se enlairat.
Omplert d’aire calent, de dia ascendeix a causa de la radiació solar rebuda, i de nit descendeix a les capes baixes de l’estratosfera La part inferior de l’embolcall, construïda amb un material absorbent o transparent a la radiació infraroja, i la part superior, aluminiada, permeten d’aprofitar al màxim la radiació infraroja emesa per la Terra, de manera que el vol pot mantenir-se durant setmanes o mesos Construïts amb polièsters de 12 µm de gruix, poden portar una càrrega d’uns 50-100 kg fins a uns 30 km d’altura
sonda
Meteorologia
Instrument que permet de conèixer algunes propietats de l’estat de l’atmosfera a l’altura (baló).
Les primeres sondes foren els balons pilots , que permetien la mesura del vent a l’altura El baló és llançat des de terra, i el seu moviment és seguit a intervals de temps convenients amb un teodolit o un radar Hom en representa les posicions en un disc, i amb això mesura el vent a les distintes capes El 1928 el meteoròleg rus Molčanov inventà la radiosonda , que permet la mesura de la temperatura, la humitat i la pressió a distintes altures També cal esmentar els sondatges efectuats amb avió