Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
capa límit urbana
Meteorologia
Capa límit de l’atmosfera corresponent a una àrea urbana.
Les notables diferències entre les superfícies urbanes i les naturals sobretot pel que fa a les dràstiques modificacions d’estructura i composició que comporta una superfície edificada produeixen al seu torn una important modificació de la capa d’aire que recobreix la ciutat El moviment de l’aire es veu sotmès al fre que suposa la major rugositat de la superfície urbana, els fluxos de matèria contaminants i energia calor antropogènica determinen també canvis en la composició, temperatura i humitat de l’aire L’alçària de la capa límit natural, típicament de l’ordre d’1 km, es veu augmentada en…
raigs crepusculars
Astronomia
Meteorologia
Il·luminació difusa deguda a la presència de diminutes partícules de pols i humitat en l’aire, que precedeix l’aurora i que segueix la posta de sol (crepuscle).
La duració de la llum crepuscular, que prolonga la duració de la llum diürna d’una manera notable, depèn de la composició de l’atmosfera i de la velocitat amb què el sol surt i desapareix per l’horitzó, o sia de la latitud i de l’època de l’any
atmosfera
Astronomia
Meteorologia
Capa gasosa que envolta alguns cossos celestes (atmosfera terrestre).
En els cossos celestes gasosos l’atmosfera és constituïda pel conjunt d’estrats més exteriors i menys densos La composició i el gruix de cada atmosfera varia d’un planeta o estel a un altre L’existència d’atmosfera en un astre pressuposa que la velocitat d’agitació tèrmica és més petita que la velocitat de satellització
lidar
Meteorologia
Instrument d’exploració remota activa que emet i rep ones electromagnètiques de longitud d’ona semblant a la llum per a determinar certes propietats de l’aire o d’una superfície.
El terme és l’acrònim de l’anglès Light Detection and Ranging Opera d’una manera similar a la d’un radar , però en lloc d’utilitzar freqüències de ràdio utilitza un làser , en mode polsat o continu El primer lidar fou presentat el 1961, poc després de la invenció del làser, i les primeres aplicacions foren en el camp militar És emprat en camps molt diversos, com ara la navegació aèria, marina i terrestre la cartografia l’urbanisme i l’arquitectura la meteorologia l’agricultura, o l’arqueologia En estudis atmosfèrics i de la composició de l’aire especialment amb relació als contaminants, a…
forçament radiatiu
Meteorologia
Alteració del balanç radiatiu produït pel canvi (generalment antròpic) en un component atmosfèric o en les propietats de la superfície terrestre.
El clima de la Terra és determinat pel balanç entre la radiació solar absorbida pel sistema Terra-atmosfera i la radiació d’ona llarga que surt cap a l’espai En aquest balanç influeixen notablement la composició de l’atmosfera i les propietats radiatives de la superfície terrestre Per això, la modificació de la concentració dels gasos atmosfèrics o del tipus de superfície es tradueix en un canvi, un forçament, del valor de la radiació absorbida o emesa El forçament radiatiu més important actualment, de naturalesa antròpica, és l’increment de les emissions de gasos hivernacle Aquests…
atmosfera terrestre

Estructura de l’atmòsfera terrestre
© Fototeca.cat
Meteorologia
Astronomia
Capa gasosa de forma sensiblement esferoidal que envolta la Terra.
La mescla de gasos per la qual és formada rep el nom d’ aire L’atmosfera és un sistema dinàmic molt complex per tal com tot el balanç energètic del planeta és conduït a través d’ella i interacciona amb la superfície terrestre i amb les masses oceàniques Per a fer l’anàlisi de l’atmosfera cal considerar-ne l’ estructura , l’ origen , la composició i la participació en el balanç energètic del planeta La variació de la temperatura amb l’altura és la característica més destacable de l’atmosfera, per tant, és útil de considerar-ne una divisió en cinc regions caracteritzades per llur diferent…
Rafael Patxot i Jubert

Rafael Patxot i Jubert
© Fototeca.cat
Meteorologia
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor.
Vida i obra Home de gran temperament s’abocà al mecenatge per a la cultura catalana, sobretot durant la Dictadura de Primo de Rivera —subvencionà les edicions de l’IEC—, que el 1926 cristallitzà en la Institució Patxot Fill d’una família d’industrials surers, fou educat a Anglaterra El 1926 construí a Sant Feliu de Guíxols un observatori astronòmic i, amb un refractor equatorial doble, inicià a la Península treballs micromètrics d’estrelles múltiples Aviat la secció meteorològica de l’observatori sobrepujà l’astronòmica i, el 1900, publicà Meteorologia catalana Observacions de Sant Feliu de…
, ,
heterosfera
Meteorologia
Capa esfèrica de l’atmosfera, per sobre dels 80 km d’altitud, en què la composició de l’aire varia de manera significativa com a resultat de la fotodissociació d’alguns dels seus components.
baló aerostàtic
Baló o globus aerostàtic
© Corel Professional Photos
Meteorologia
Transports
Aeròstat sense motor, consistent en un receptacle que conté un gas més lleuger que l’aire en condicions normals (hidrogen, heli o aire calent), que s’eleva a causa de la força ascensional ( principi d'Arquimedes
) i que sol anar proveït d’una barqueta per a portar-hi tripulants o instruments.
Atès que el pes específic de l’aire atmosfèric disminueix en augmentar l’altura, la força ascensional acaba essent nulla, i s’assoleix aleshores l’equilibri aerostàtic En aquestes condicions, per a continuar elevant-se cal deixar anar llast , augmentar el volum i és aquesta la raó per la qual els balons destinats a atènyer grans altures són llançats parcialment omplerts, ja que així no agafen llur forma definitiva fins a una certa altura o, en el cas dels balons d’aire calent, escalfar l’aire del baló mitjançant un cremador Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en tripulats i…
clima

Mapa climàtic del món
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geografia
Conjunt de condicions normals que caracteritzen l’atmosfera d’un lloc determinat i que són definides pels valors mitjans dels diferents elements climàtics, llurs valors extrems i la freqüència o durada dels fenòmens atmosfèrics durant un període de temps molt llarg.
Cal no confondre’l mai amb el temps atmosfèric Hom l’empra alhora com a sinònim de zona climàtica i de règim climàtic, en parlar de clima fred o de clima tropical Tots aquells fenòmens que es produeixen a la superfície de la Terra i que sense ésser pròpiament climàtics repercuteixen directament sobre el clima, com la latitud, la continentalitat i l’altitud i altres menys importants, com el tipus de sòl, la vegetació o el factor humà, constitueixen els factors climàtics La influència de la latitud sobre el clima és deguda al desigual escalfament de les zones de la terra en rebre els raigs del…