Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
capa límit urbana
Meteorologia
Capa límit de l’atmosfera corresponent a una àrea urbana.
Les notables diferències entre les superfícies urbanes i les naturals sobretot pel que fa a les dràstiques modificacions d’estructura i composició que comporta una superfície edificada produeixen al seu torn una important modificació de la capa d’aire que recobreix la ciutat El moviment de l’aire es veu sotmès al fre que suposa la major rugositat de la superfície urbana, els fluxos de matèria contaminants i energia calor antropogènica determinen també canvis en la composició, temperatura i humitat de l’aire L’alçària de la capa límit natural, típicament de l’ordre d’1 km, es veu augmentada en…
piranòmetre
Meteorologia
Instrument meteorològic destinat a la mesura de la radiació solar global, generalment de registre continu.
El seu element fotosensible és installat normalment dins una esfera de cristall o quars que el protegeix del vent i de la pluja Generalment, es mesura la irradiància solar global, corresponent a tota la volta celeste, i també la irradiància difosa mitjançant un altre piranòmetre amb una banda d’ocultació del feix solar directe De vegades també és anomenat solarímetre
calor sensible
Meteorologia
Energia calorífica associada directament amb els canvis de temperatura d’una substància.
En les transformacions termodinàmiques a pressió constant, coincideix amb les variacions d’entalpia En meteorologia, s’utilitza fonamentalment per a diferenciar el transport de calor d’una massa d’aire en funció de la seva temperatura, del corresponent al transport de calor latent a causa del seu contingut de vapor o al flux de calor per emissió o absorció de radiació
columna d’ozó
Meteorologia
Quantitat d’ozó d’una columna atmosfèrica.
Quan la columna abraça des del nivell del terra fins al cim de l’atmosfera s’anomena columna total d’ozó Generalment, s’expressa com el gruix que tindria aquesta columna si només contingués ozó amb la densitat corresponent a les condicions normals 0ºC i 1012 hPa En aquestes condicions la columna tindria molt poc gruix, de l’ordre dels 3 a 4 cm Per això s’expressa sovint en unitats Dobson
reflectivitat radar diferencial
Meteorologia
Diferència entre la reflectivitat horitzontal i la vertical en un radar amb polarització dual.
Un radar dotat amb un sistema de polarització dual horitzontal-vertical emet alternativament ones polaritzades horitzontalment i verticalment A causa de la deformació de les gotes de pluja quan assoleixen un diàmetre gran, la reflectivitat d’aquestes en les ones polaritzades horitzontalment és més gran que la corresponent a les ones polaritzades verticalment La diferència entre ambdues, anomenada reflectivitat diferencial, pot servir per a distingir entre la precipitació líquida i la de calamarsa, ja que en el primer cas és positiva i en el segon, gairebé nulla
vent geostròfic
Meteorologia
Vent horitzontal teòric corresponent a l’equilibri geostròfic, quan la força bàrica equilibra la força de Coriolis.
Correspon a una distribució d’isòbares en línia recta i sense fregament El vent geostròfic s’utilitza sovint com una aproximació al vent real per damunt de la capa límit de l’atmosfera, on el fregament és menys important Aquest vent és parallel a les isòbares deixant en l’hemisferi nord a l’esquerra els valors de pressió més baixos La seva intensitat augmenta amb el gradient de pressió, visualitzat en els mapes del temps per la proximitat de les isòbares
massa d’aire relativa
Meteorologia
Quocient entre la massa d’una columna atmosfèrica amb una certa inclinació i la corresponent columna vertical.
Típicament s’expressa en funció de l’angle zenital i correspon a la secant d’aquest angle S’utilitza sovint per determinar el recorregut de la radiació solar directa i conèixer la seva atenuació al seu pas per l’atmosfera
mesoescala
Meteorologia
Escala corresponent a fenòmens meteorològics que abracen extensions horitzontals mitjanes, entre uns pocs i algunes desenes de quilòmetres.
En l’enorme rang de dimensions dels fenòmens atmosfèrics, la mesoescala representa una escala intermèdia entre la microescala que abraça fenòmens de reduïdes dimensions, com un petit remolí de vent, l’intercanvi de calor en la capa d’aire propera a terra, la dispersió d’un contaminant a l’atmosfera, etc i la macroescala a la qual pertanyen els sistemes i les pertorbacions de molt gran abast, com els anticiclons, les depressions o algunes ones atmosfèriques que impliquen longituds de milers de quilòmetres Fenòmens típics de la mesoescala són, per exemple, les tempestes, els fronts o les brises…
mesoclima
Meteorologia
Clima corresponent a una regió natural d’una extensió que pertany a la mesoescala, com per exemple una vall, una comarca o un bosc.