Resultats de la cerca

És una estructura nuvolosa amb forta convecció que té una extensió considerablement més gran que una simple cèllula tempestuosa Es caracteritza generalment per la presència d’una gran enclusa nuvolosa que se situa entre els nivells mitjans i superiors de la troposfera, amb una extensió horitzontal d’alguns centenars de quilòmetres, on de vegades es produeixen pluges persistents de notable intensitat

L’observació és mesurada en octes octa o vuitens de cel Hom parla de dies esboirats quan la nuvolositat és igual o menor que una octa, de dies nuvolosos si és superior a una octa però inferior a set, i de dies emboirats quan és de set octes o de més

S’origina en refredar-se una extensió d’aire, fenomen que pot ésser provocat per refredament directe, per mescla o per evaporació Les boires de refredament directe són de radiació , ocasionades pel refredament nocturn d’una capa d’aire estancat, prou prima i humida, pròpies de les estacions fredes, especialment la tardor, i freqüents als Països Catalans i en indrets de latitud semblant, o d’ advecció , degudes al pas d’una massa d’aire relativament càlida i humida per damunt d’un sòl fred, com les de Terranova i les de l’estret de Gibraltar Les boires de mescla són formades en…

És una conseqüència del diferent grau d’escalfament de la superfície terrestre Aquests remolins contribueixen a la mescla de l’aire a les capes baixes de la troposfera turbulència

És una precipitació d’intensitat relativament feble, però persistent i sovint abraça una gran extensió Els núvols que la generen generalment del tipus nimboestrats i estratocúmuls formen capes d’una gran extensió horitzontal però amb corrents d’ascens febles, que permeten la caiguda de les partícules de precipitació gotes d’aigua o flocs de neu sense assolir notables grandàries, produint pluges o nevades persistents

Correspon, per tant, a l’interval que separa el pas del front calent de pas del front fred d’una pertorbació Quan és de poca extensió s’anomena clariana

És característica de l’interior dels continents, principalment pel fet que no hi arriben les influències de les masses oceàniques La continentalitat és visible a l’hemisferi boreal, on les masses continentals tenen una gran extensió, i d’una manera especial a altes latituds com al nord de Sibèria