Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
tifó
@AstroSamantha
Meteorologia
Mot emprat per a designar els huracans o ciclons tropicals, a l’Extrem Orient.
Són típics de la zona dels alisis i, bé que no són gaire freqüents ni regulars, quan tenen lloc ocasionen desastres importants
boira de mescla
Meteorologia
Boira lleugera i de curta durada que es forma per la mescla de dues masses d’aire humit, però no saturades, amb temperatures diferents.
La mescla de masses d’aire no saturades en proporcions i temperatures adequades pot produir la saturació i la posterior condensació en les petites gotes que formen la boira, però la quantitat d’aigua condensada, i, per tant, la boira resultant, no és gaire important gràcies a l’efecte del despreniment de la calor latent de condensació
front de convergència intertropical
Meteorologia
Front que s’estableix, a la zona de baixes pressions equatorials, on els alisis d’ambdós hemisferis entren en contacte.
Els alisis originats a la zona d’altes pressions de l’hemisferi nord i de l’hemisferi sud, respectivament, convergeixen cap a les baixes pressions equatorials aquesta convergència horitzontal dels alisis, accentuada per la convecció tèrmica, provoca una forta ascensió de l’aire, que produeix pluges de convecció dinàmica El contrast entre ambdós alisis no és gaire acusat això no obstant, poden presentar diferències en les temperatures i, sobretot, en la velocitat, la qual cosa origina, a part les pluges convectives, pluges ciclòniques d’origen frontal
llamp
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
Electrònica i informàtica
Descàrrega elèctrica automantinguda del tipus d’allau i anàloga a la guspira, que es produeix entre dos núvols, entre diferents parts d’un mateix núvol o bé entre un núvol i el sòl.
Els núvols del tipus cumulonimbus, característics dels cels tempestuosos, solen presentar acumulacions de càrregues d’un signe o altre Quan en algun lloc les diferències de potencial que aquestes acumulacions originen són prou elevades, s’inicia la descàrrega, que sol presentar la forma d’un arc lluminós allargassat i amb ramificacions laterals La resplendor produïda, anomenada llampec , va acompanyada, sovint, d’un tro L’observació fotogràfica dels llamps demostra que, en realitat, són constituïts per una successió de descàrregues parcials produïdes a intervals d’una centèsima de segon L’…
neutrosfera
Meteorologia
Capa esfèrica de l’atmosfera que s’estén des de la superfície terrestre fins a la ionosfera i en què la presència d’electrons lliures o ions no és gaire notable.
pluja
© C.I.C.-Moià
Meteorologia
Precipitació en forma de gotes d’aigua que cauen dels núvols.
En el procés de formació de la pluja, que és molt complex, resulta essencialment indispensable la presència de nuclis de condensació i que la temperatura sigui inferior al punt de rosada, per tal que les minúscules gotes que formen un núvol s’agrupin en gotes de pluja El diàmetre de les gotes de pluja és molt variable, comprès generalment entre 0,5 i 1,5 mm, i depèn de la velocitat dels corrents ascendents que tenen lloc a l’interior dels núvols o a les capes atmosfèriques de sota d’ells Quan les gotes tenen un diàmetre menor de 0,5 mm i són nombroses, la precipitació és anomenada plovisqueig…
atmosfera estel·lar
Astronomia
Meteorologia
Conjunt de les capes exteriors de l’estel, directament accessibles a l’observació.
Els límits de l’atmosfera estellar no són pas ben definits, ni cap al centre de l’estel, ni cap enfora d’una banda, les capes més exteriors anomenades cromosfèriques no contribueixen gaire a la formació de l’espectre i, per tant, no són estudiades com formant part de les atmosferes estellars d’altra banda, hom tampoc no hi considera incloses les capes més profundes, per tal com llur radiació és absorbida per les capes superiors i no arriba a l’observador Resta així una atmosfera estellar de gruix variable, però que sempre és reduïda en relació amb el radi R de l’estel, la qual…
atmosfera terrestre
© Fototeca.cat
Meteorologia
Astronomia
Capa gasosa de forma sensiblement esferoidal que envolta la Terra.
La mescla de gasos per la qual és formada rep el nom d’ aire L’atmosfera és un sistema dinàmic molt complex per tal com tot el balanç energètic del planeta és conduït a través d’ella i interacciona amb la superfície terrestre i amb les masses oceàniques Per a fer l’anàlisi de l’atmosfera cal considerar-ne l’ estructura , l’ origen , la composició i la participació en el balanç energètic del planeta La variació de la temperatura amb l’altura és la característica més destacable de l’atmosfera, per tant, és útil de considerar-ne una divisió en cinc regions caracteritzades per llur diferent…
Meteorologia i climatologia 2014
Meteorologia
Les emissions de gasos amb efecte hivernacle s’acceleren malgrat els esforços de reducció Les emissions de gasos amb efecte hivernacle s’acceleren malgrat els esforços per reduir-los © Fototeca2 / BOOJOO / Fotoliacom Segons un nou informe de l’IPCC, publicat a l’abril del 2014, les emissions globals de gasos amb efecte hivernacle han assolit nivells sense precedents malgrat el creixent nombre de polítiques mediambientals encaminades a frenar el canvi climàtic Entre l’any 2000 i el 2010 les emissions van créixer més ràpidament que en cadascuna de les tres dècades anteriors Igualment, l’any…