Resultats de la cerca

La sublimació de molècules de vapor d’aigua sobre cristalls de gel és molt freqüent a l’interior dels núvols amb temperatures inferiors als 0ºC, i en molts casos produeixen l’evaporació destillació de les gotes en subfusió, fenomen conegut com a procés Bergeron

La formació de les diminutes gotes d’aigua o dels cristalls de gel que formen els núvols comença la nucleació, és a dir, la generació de gotes per difusió del vapor d’aigua sobre unes partícules en suspensió a l’atmosfera anomenades nuclis de condensació els cristalls es formen per difusió del vapor sobre els nuclis de gel Les petites dimensions d’aquests nuclis típicament de dècimes de micròmetre i les de les gotetes o els cristalls de gel que formen el núvol generalment d’alguns micròmetres de radi determinen el nom de microfísica que es dona a l’…

També és anomenat núvol mixt o núvol fred La presència d’aigua en subfusió a l’interior del núvol afavoreix la formació de la calamarsa i de la pedra per congelació d’aquesta aigua líquida, a temperatures per sota dels 0ºC, un cop els cristalls de gel presents, els grans de calamarsa preexistents o alguns nuclis de gel xoquen amb les gotes

L’eco presenta la precipitació sòlida que s’està fonent en l’estat líquid i que transmet una gran brillantor en la imatge del radar a causa de l’alta reflectivitat dels cristalls de gel i els grans de calamarsa en l’etapa inicial de la seva fusió Aquesta alta reflectivitat es deu a la semblança de les partícules de gel recobertes d’aigua amb les gotes que són relativament grans i que experimenten una velocitat de caiguda baixa La banda brillant, també anomenada banda de fusió, assenyala els nivells del núvol en què la temperatura ronda els 0ºC

Es confirma l’augment accelerat de la temperatura global El grup de treball GT1 de l’Intergovernmental Panel on Climate Change IPCC va presentar el seu últim informe, el cinquè, a Estocolm el 27 de setembre de 2013 Aquest informe, primera part de l’informe general que es donarà a conèixer al llarg del 2014, va reiterar un cop més que l’escalfament global del planeta és inequívoc i que els canvis observats des de mitjan segle passat són els més importants en la història climàtica Així, va posar de manifest que les tres últimes dècades han estat les més càlides dels darrers 1400 anys i que, si…

En meteorologia, la calor latent es refereix sempre als canvis de fase de l’aigua, única substància que pot realitzar aquestes transformacions en el rang de temperatures atmosfèriques El seu paper és cabdal en el balanç d’energia del sistema Terra-atmosfera el flux de calor latent per evaporació a la superfície terrestre és més de tres vegades superior a la suma dels fluxos de calor per conducció i convecció A escala global, la calor latent absorbida en l’evaporació a les zones equatorial i tropical i transportada a latituds més altes per la circulació atmosfèrica com passa a les cèllules d'…

Aquests núvols s’anomenen també núvols mixtos, ja que, a més de vapor d’aigua, són constituïts de petites gotes d’aigua líquida i cristalls de gel En les regions del núvol per sota dels 0ºC l’aigua líquida té l’estat de subfusió, que afavoreix la formació de la calamarsa o pedra 

A l’alta troposfera  viuen bacteris que poden influir en la formació de núvols, pluja i neu Aquests microorganismes tenen la capacitat de catalitzar la formació de cristalls de gel, un procés clau per a la precipitació La ciència atmosfèrica està redescobrint el paper essencial del microbioma troposfèric, perquè és més abundant que els fongs i pot actuar com a “llavor” per a la condensació, fins i tot a temperatures properes als 0°C Llegeix a Divulcat  l’article “ Els bacteris troposfèrics de la pluja i la neu ”, del biòleg Albert Bordons, dins el seu blog  Microbis, sobretot…

Un altre forat de la capa d’ozó sobre l’Àrtic De la mateixa manera que, des de fa més de tres dècades, al començament de la primavera s’observa una forta disminució d’ozó a l’estratosfera antàrtica que forma l’anomenat forat de  la capa d’ozó , també durant la primavera del 2011 a l’hemisferi nord es va enregistrar una disminució d’ozó sense precedents a l’estratosfera àrtica La destrucció química de l’ozó, principalment deguda a l’acció dels halocarbons, es produeix en altituds superiors als 20 km al començament de la primavera de cada hemisferi, coincidint amb les baixíssimes temperatures…