Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
calamarsó
Meteorologia
Calamarsa lleugera, de grans molt menuts, de menys de 2 mm de diàmetre.
calamarsa

Grans de calamarsa
Meteorologia
Grans de glaç, transparents o translúcids, de menys de 5 mm de diàmetre, procedents de la condensació del vapor d’aigua atmosfèric.
Si els grans són d’un volum més gros, és anomenada pedra Quan en temps tempestuós es formen cumulonimbes, al seu cim, que acostuma a estar sempre a temperatures per sota dels 0°C, es formen capes de partícules de glaç els falsos cirrus , que en caure a través del núvol tempestuós determinen una congelació ràpida i compacta de l’aigua sobrerefredada, que dona lloc a la formació dels grans de calamarsa Els grans de calamarsa transparents provenen de la congelació de gotes de pluja o de volves de neu mig foses, mentre que els semitransparents o translúcids provenen o bé de grans de…
cirrus
Meteorologia
Núvol d’una altitud compresa entre els 6.000 i 10.000 m, format per partícules de glaç molt fines i disperses.
Es forma quan els cristalls de glaç arriben al nivell de congelació a causa del moviment d’ascendència ciclònic Es distingeixen diferents tipus de cirrus cirrus pròpiament dit, cirrostratus i cirrocúmulus
neu

Carrers de Moià (Bages) amb neu
© CIC-Moià
Meteorologia
Petits cristalls de glaç provinents de la congelació de l’aigua dels núvols i que cauen sobre la terra formant volves o borrallons.
Quan la temperatura d’un núvol baixa per dessota dels 0°C, les petites gotes d’aigua que el constitueixen poden congelar-se, és a dir, transformar-se en petits cristalls de glaç Ara bé, encara que la temperatura del núvol baixi fins a -40°C, la congelació no es produirà si les gotetes no contenen els anomenats nuclis de cristallització, que són partícules de pols de dimensions microscòpiques que actuen com a enceballs en el procés de congelació Un cop formats, els cristalls de glaç, que tenen sovint unes formes hexagonals molt espectaculars, es reuneixen en grups,…
massa d’aire àrtic
Meteorologia
Massa d’aire que es forma sobre l’oceà Àrtic i les mars i estrets circumdants.
A l’hivern es troben coberts de glaç, i originen una massa extremament freda i relativament seca a l’estiu aquestes mars poden estar lliures o cobertes només parcialment de glaç, i aleshores donen una massa de temperatura al voltant de 0 ºC, molt humida, on la boira és molt freqüent
halo
Meteorologia
Cercle lluminós irisat que apareix, a vegades, envoltant el Sol o la Lluna.
És causat per la refracció de la llum en els cristalls de glaç dels cirrus, i normalment té una dimensió angular de 22°
pont de neu
Meteorologia
Unió generalment fràgil de la part superior de les esquerdes d’una glacera produïda normalment per la neu ventada.
Pel fet de quedar el forat invisible és causa d’accidents de muntanya en cedir la fina capa de glaç al pes d’una persona
hidrometeor
Hidrometeror
© C.I.C. Moià
Meteorologia
Meteor aquós, resultat de la condensació, precipitació o congelació del vapor d’aigua a l’atmosfera.
Els hidrometeors són, en precipitació líquida o sòlida, la pluja, la neu, l’aiguaneu, la calamarsa, la pedregada, els grans de glaç i el plugim o xim-xim en gotes líquides en suspensió, la boira i la boirina i en dipòsit —líquid o sòlid— en contacte amb el sòl, la rosada, la gebrada i el caramell
clima boreal
Meteorologia
Geografia
Clima propi de les altes latituds de l’hemisferi nord.
Els hiverns hi són prolongats i rigorosos de 6 a 9 mesos amb menys de 6°C de mitjana, amb una innivació important, i estius curts i relativament frescs La formació vegetal característica és la taigà, bé que algunes espècies de fulla caduca siguin nombroses en alguns sectors els conreus de cereals hi són possibles durant els mesos que no hi ha glaç o neu, i hi arriben a tenir elevats rendiments Polònia i algunes àrees de Rússia Aquest clima es dóna a Escandinàvia, el Canadà i el nord de la Xina, però els diferents règims climàtics determinen algunes diferències dins aquesta zona,…