Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
baló infraroig

Principi del funcionament d’un baló infraroig: la part inferior del baló, transparent a la radiació infraroja emesa per la Terra, permet mantenir el vol durant llargs períodes
© fototeca.cat
Meteorologia
Transports
Baló lliure no tripulat, que funciona segons els principis dels montgolfiers i aprofita la radiació tel·lúrica per a mantenir-se enlairat.
Omplert d’aire calent, de dia ascendeix a causa de la radiació solar rebuda, i de nit descendeix a les capes baixes de l’estratosfera La part inferior de l’embolcall, construïda amb un material absorbent o transparent a la radiació infraroja, i la part superior, aluminiada, permeten d’aprofitar al màxim la radiació infraroja emesa per la Terra, de manera que el vol pot mantenir-se durant setmanes o mesos Construïts amb polièsters de 12 µm de gruix, poden portar una càrrega d’uns 50-100 kg fins a uns 30 km d’altura
nucli d’Aitken
Meteorologia
Nucli de condensació de radi inferior a 0,1 μm.
Els nuclis d’Aitken són partícules que es troben en suspensió a l’atmosfera i sobre les quals es formen les gotetes de núvol i boira Es tracta dels nuclis de condensació més petits i nombrosos de l’atmosfera la seva concentració mitjana és de l’ordre d’un milió per m 3 , però pot ultrapassar més de mil vegades aquest valor en zones molt contaminades La concentració més elevada d’aquests nuclis té lloc en radis de l’ordre de 0,01 μm El seu nom deriva del fet que són els nuclis detectats pel comptador de partícules d’Aitken
cúmul
Meteorologia
Núvol blanc d’origen convectiu produït per l’ascendència de masses d’aire a causa de l’escalfament de la superfície terrestre per la radiació solar.
Té formes arrodonides amb moltes protuberàncies a la part superior, i és pla a la inferior
calma
Meteorologia
Estat de l’atmosfera quan la velocitat del vent és inferior a un nus.
nombre de Richardson
Meteorologia
Valor del quocient entre l’energia cinètica de l’aire causada per l’empenta hidroestàtica i l’energia cinètica causada per la turbulència.
És un paràmetre adimensional emprat per a caracteritzar la turbulència atmosfèrica Quan el seu valor és inferior a la unitat, la turbulència persisteix i s’incrementa si és negatiu, mentre que quan és superior a la unitat la turbulència tendeix a desaparèixer
smog
Meteorologia
Ecologia
Terme emprat per a designar les boires que es formen a les àrees industrials.
Són degudes a la gran concentració de partícules de pols i fums, que, en actuar com a nuclis de condensació, provoquen la condensació del vapor d’aigua fins i tot en el cas que la humitat relativa de l’aire sigui molt inferior al 100%
inestabilitat atmosfèrica
Meteorologia
Situació de l’atmosfera terrestre en què les partícules d’aire no resten establertes.
Es produeix quan partícules d’aire lleuger se situen a un nivell igual o inferior a partícules d’aire més dens, i origina una sèrie de moviments ascendents que són compensats per altres de descendents L’inici de l’ascensió i, per tant, de la inestabilitat pot ésser provocat per l’impuls de qualsevol pertorbació, per la mateixa orografia, per una aportació de calor o per l’advecció de masses d’aire més càlid El descens de temperatura en l’ascensió segueix unes taxes diferents segons que l’aire sigui sec, humit o saturat Quan les partícules ascendents són d’aire sec, llur…
nuvolositat
Meteorologia
Extensió de cel cobert per núvols.
L’observació és mesurada en octes octa o vuitens de cel Hom parla de dies esboirats quan la nuvolositat és igual o menor que una octa, de dies nuvolosos si és superior a una octa però inferior a set, i de dies emboirats quan és de set octes o de més
quimiosfera
Meteorologia
Capa de l’atmosfera on tenen lloc principalment les reaccions fotoquímiques.
Aquestes consisteixen en una dissociació i una recombinació moleculars, la primera durant el dia i la segona durant la nit, influïdes per la radiació ultraviolada que hi incideix La quimiosfera s’estén entre els 30 i els 200 km d’altitud i comprèn, per tant, la part superior de l’estratosfera, la mesosfera i la part inferior de la termosfera
nimboestrat
Meteorologia
Sostre de núvols fosc i uniforme que apareix a una altura inferior als 2.000 m.
Sovint va acompanyat per núvols baixos, i produeix pluges i nevades