Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
capa límit urbana
Meteorologia
Capa límit de l’atmosfera corresponent a una àrea urbana.
Les notables diferències entre les superfícies urbanes i les naturals sobretot pel que fa a les dràstiques modificacions d’estructura i composició que comporta una superfície edificada produeixen al seu torn una important modificació de la capa d’aire que recobreix la ciutat El moviment de l’aire es veu sotmès al fre que suposa la major rugositat de la superfície urbana, els fluxos de matèria contaminants i energia calor antropogènica determinen també canvis en la composició, temperatura i humitat de l’aire L’alçària de la capa límit natural, típicament de l’ordre d’1 km, es veu…
barda
Meteorologia
Núvol paràsit ajagut al llarg de la carena d’una serralada.
Sol ésser el límit final d’una zona de nebulositat orogràfica, vist de sotavent
atmosfera lliure
Astronomia
Meteorologia
Part de l’atmosfera situada per damunt de la capa de fricció, on es pot negligir el fregament de l’aire amb la superfície terrestre.
En aquesta capa, que abraça en general des d’una altitud d’1 km fins al límit superior de l’atmosfera, els moviments de l’aire no són afectats pel tipus de superfície de la terra
massa d’aire equatorial
Meteorologia
Massa d’aire molt càlid i humit caracteritzada per una forta ascendència vertical i per intenses pluges.
S'origina al cinturó continental i oceànic equatorial limitat tant al N com al S per unes línies que oscillen entre els parallels 10 i 20 en ambdós hemisferis Aquest límit augmenta, en els respectius estius, fins el parallel 20 tant N com S, aproximadament, i més marcadament sobre els continents
micrometeorologia
Meteorologia
Part de la meteorologia que estudia els fenòmens i processos que tenen lloc sobre una capa d’aire prima que està en contacte amb la superfície terrestre.
L’estudi dels fenòmens atmosfèrics de microescala necessita d’una metodologia especial que implica sovint la realització de mesures molt precises a prop de la superfície terrestre, per a determinar la magnitud dels processos d’intercanvi de propietats entre aquesta superfície i la capa d’aire més propera a ella, anomenada capa límit de l’atmosfera
tensió de vapor d’aigua
Meteorologia
Física
Pressió parcial que exerceix el vapor d’aigua contingut en l’atmosfera.
El seu valor pot augmentar fins a un límit tensió màxima o saturant a partir del qual el vapor d’aigua es condensa fins que el volum de la porció que resta en forma gasosa no excedeix del que és compatible amb la tensió saturant La tensió màxima del vapor d’aigua depèn de la temperatura
turbulència atmosfèrica
Meteorologia
Moviment irregular de l’aire a causa de remolins sobreposats al flux general.
Aquests torbs absorbeixen una part de l’energia cinètica i provoquen irregularitats, generalment de períodes molt curts i de poca amplitud, en el valor dels elements meteorològics locals Aquest fenomen és important en la capa de l’atmosfera en contacte amb el sòl capa límit La turbulència també té lloc en altres parts de la troposfera i produeix les típiques batzegades en els avions
drets d’emissió
Meteorologia
Autoritzacions a emetre gasos d’efecte hivernacle que recull el Protocol de Kyoto.
Els països que pel seu escàs grau de desenvolupament emeten quantitats petites d’aquests gasos disposen de drets d’emissió que poden comercialitzar amb països que, per continuar el seu desenvolupament, necessitarien emetre més dels màxims permesos Aquest comerç internacional de drets és un dels mecanismes de flexibilitat del Protocol de Kyoto perquè els estats amb més emissions es vagin adaptant, mitjançant l’aportació econòmica que suposa la compra de drets, al límit màxim d’emissions
vent geostròfic
Meteorologia
Vent horitzontal teòric corresponent a l’equilibri geostròfic, quan la força bàrica equilibra la força de Coriolis.
Correspon a una distribució d’isòbares en línia recta i sense fregament El vent geostròfic s’utilitza sovint com una aproximació al vent real per damunt de la capa límit de l’atmosfera, on el fregament és menys important Aquest vent és parallel a les isòbares deixant en l’hemisferi nord a l’esquerra els valors de pressió més baixos La seva intensitat augmenta amb el gradient de pressió, visualitzat en els mapes del temps per la proximitat de les isòbares