Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
tropopausa
Meteorologia
Capa que separa la troposfera de l’estratosfera.
En l’atmosfera tipus és situada a uns 11 km sobre el nivell de la mar, bé que, segons els llocs, pot variar entre límits més amplis El valor mínim es presenta als pols 8 km, i el màxim a l’equador 17 km
advecció
Meteorologia
Moviment d’una massa d’aire en direcció horitzontal.
L’advecció modifica els límits de les zones climàtiques transportant la calor i el vapor d’aigua de les latituds baixes a les altes, de la mar calenta a la terra freda, etc Així, l’aire calent del Sàhara, humitejat en travessar la mar Mediterrània xaloc, sirocco submergeix les costes meridionals europees en un temps xafogós L’advecció d’una massa d’aire humit damunt un substrat més fred una altra massa d’aire, la terra o la mar origina la boira d’advecció boira
magnetosfera
Meteorologia
Capa superior de l’atmosfera de la Terra, situada més amunt dels 1.000 km d’altitud, enllà ja de l’atmosfera, fins on arriba la influència del magnetisme terrestre.
Els seus límits són molt distorts per la pressió dels vents solars electrons i protons emesos pel Sol, de manera que en el costat del Sol la magnetopausa és a uns 6400 km i el camp magnètic és molt intens, i, per contrast, a la banda oposada, la magnetosfera es perd en l’espai i forma una cua magnètica d’uns 6400000 km La magnetosfera és composta pels electrons i protons del vent solar i de la radiació solar captats pel magnetisme terrestre Gràcies als satèllits, des del 1958 hom distingeix dins la magnetosfera dues anelles de radiació forta, dites cinturons de radiació de Van Allen, cap als…
alisis
Meteorologia
Vents baixos i constants que bufen a la zona tòrrida, des de les faixes tropicals anticiclòniques cap a la zona de les calmes equatorials, de manera que a l’hemisferi boreal són del NE, i a l’austral del SE.
Són uns desviaments de la part inferior del protoalisi produïts pel fregament d’aquest amb la superfície terrestre Els límits en latitud dels indrets on bufen els alisis són, tanmateix, variables, car la declinació del sol influeix sobre ells fent-los oscillar de N a S en funció d’aquesta Amb la teoria tèrmica de la circulació de l’atmosfera hom atribuí als alisis el paper de motors principals de la dita circulació, però rebutjada aquesta teoria i a mesura que s’ha anat seguint la moderna teoria dinàmica, els alisis han quedat relegats a vents sense transcendència dins la circulació general…
aurora polar
© Fredrik Broman/imagebank.sweden.se
Meteorologia
Meteor lluminós que es produeix a l’alta atmosfera, prop de les regions polars, d’origen lligat a emissions solars.
Fou Eugene Goldstein qui, el 1881, deduí l’origen solar de les aurores, i Kristian Birkeland reeixí a reproduir-ne una en un laboratori emprant una esfera d’acer imantada i collocada en un tub de raigs catòdics Modernament, hom considera que el plasma solar penetra fins a una distància d’uns 6 radis del centre de la terra en xocar amb el camp geomagnètic, provoca ones magnetohidrodinàmiques magnetohidrodinàmica que es mouen seguint les línies de força del camp geomagnètic i penetren fins a uns 100 km de la superfície de la terra on ionitzen l’oxigen i el nitrogen existents, els quals…
atmosfera estel·lar
Astronomia
Meteorologia
Conjunt de les capes exteriors de l’estel, directament accessibles a l’observació.
Els límits de l’atmosfera estellar no són pas ben definits, ni cap al centre de l’estel, ni cap enfora d’una banda, les capes més exteriors anomenades cromosfèriques no contribueixen gaire a la formació de l’espectre i, per tant, no són estudiades com formant part de les atmosferes estellars d’altra banda, hom tampoc no hi considera incloses les capes més profundes, per tal com llur radiació és absorbida per les capes superiors i no arriba a l’observador Resta així una atmosfera estellar de gruix variable, però que sempre és reduïda en relació amb el radi R de l’estel, la qual cosa permet de…