Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
longitud de rugositat
Meteorologia
Paràmetre de longitud, denominat també paràmetre d’aspresa, que caracteritza l’efecte de la rugositat de la superfície en flux totalment turbulent d’aire.
Conjuntament amb la constant de Von Karman determinen l’expressió del perfil logarítmic d’augment del vent amb l’altura Com més gran és l’aspresa d’un terreny, més gran resulta la longitud de rugositat, la qual adopta valors de l’ordre de 0,0001 m per a una superfície aquosa en calma, fins a valors de l’ordre de 10 a 100 m en zones de muntanya molt escarpades
ones de Rossby
Meteorologia
Ondulacions de gran longitud que es formen a la troposfera mitjana i alta, a causa de la distribució de les pressions.
Són ones en el flux general de vents zonals de l’oest, típic de les latituds mitjanes Aquest flux es distorsiona a causa del gradient de temperatura nord-sud i de la rotació terrestre, de manera que es produeixen ones atmosfèriques llargues delongitud d’ona de milers de quilòmetres, que s’amplifiquen amb el temps i originen circulacions meridianes de l’aire Això afavoreix la mescla de la massa d’aire polar i la tropical També s’anomenen…
difusió de Mie
Meteorologia
Difusió de la radiació produïda per partícules esfèriques de radi comparable o superior a la longitud d’ona de la radiació incident.
A l’atmosfera és el procés responsable de la difusió de la llum solar per les partícules aerosols o les gotes de núvol, que dóna un aspecte lletós o blanc al cel, fet que indica l’escassa dependència del procés amb la longitud d’ona de la llum, en contraposició amb la forta dependència en la difusió per les molècules que hi ha a l’aire, anomenada també difusió de Rayleigh, responsable del color blau del cel net
espessor òptica
Meteorologia
Paràmetre que indica l’opacitat de l’atmosfera en la transmissió de la radiació solar.
A causa de la seva forta dependència de la longitud d’ona de la radiació, l’espessor òptica es refereix generalment a bandes de longitud d’ona molt estretes Normalment, s’utilitza per a indicar l’atenuació que produeixen les partícules en suspensió a l’atmosfera i llavors s’anomena espessor òptica d’aerosols
radiació atmosfèrica
Astronomia
Meteorologia
Energia emesa en forma de radiació electromagnètica per l’atmosfera, com a conseqüència del seu escalfament.
L’atmosfera és pràcticament transparent a les radiacions de petita longitud d’ona per contra, les radiacions de gran longitud d’ona són absorbides en gran mesura pel diòxid de carboni, l’ozó i el vapor d’aigua Per aquest motiu la radiació terrestre contribueix més a l’escalfament de l’atmosfera que la radiació solar La radiació atmosfèrica varia d’un lloc a l’altre d’acord amb la proporció existent de diòxid de carboni, vapor d’aigua i ozó atmosfera terrestre
higroscopi
Meteorologia
Física
Aparell que posa de manifest, amb poca precisió, les variacions d’humitat de l’aire.
Es basa en la propietat que tenen certs materials de variar alguna de llurs característiques color, longitud, etc quan varia la humitat
atmosfera de Rayleigh
Astronomia
Meteorologia
Atmosfera ideal que no conté núvols ni partícules aerosols i, per tant, la dispersió de la llum solar es produeix només per les molècules dels gasos que formen l’aire.
Un tret característic d’aquesta dispersió és el fet de ser inversament proporcional a la quarta potència de la longitud d’ona de la llum, per la qual cosa el cel amb l’atmosfera neta de Rayleigh apareix blau
radiació terrestre
Astronomia
Meteorologia
Energia emesa per la superfície terrestre en forma de radiació electromagnètica.
Aquesta emissió és una conseqüència de l’escalfament que experimenta la Terra per l’absorció de la radiació solar La radiació terrestre, que és d’ona llarga també ho és la radiació atmosfèrica, és localitzada generalment a la regió dels raigs infraroigs, entre 5 μm i 50 μm de longitud d’ona atmosfera terrestre
rosa dels vents
Rosa dels vents dibuixada en un portolà del 1600, confeccionat per Vicenç Prunes
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geografia
Diagrama utilitzat en meteorologia i climatologia, per a resumir les observacions dels vents, recollides durant un període de temps llarg.
Generalment les observacions del vent corresponen a vuit direccions principals N, NE, E, SE, S, SW, W, NW, indicades per línies que surten radialment d’un punt central El percentatge del temps total durant el qual el vent bufa d’aquestes direccions és indicat per la longitud dels segments respectius Per a indicar la velocitat mitjana del vent durant el període en què s’ha construït la rosa, hom utilitza petites barbetes unides als extrems dels segments radials Cada barbeta completa simbolitza deu nusos, i mitja barbeta cinc nusos Rosa dels vents dibuixada en un portolà del segle…
Meteosat
Meteorologia
Sistema europeu de satèl·lits meteorològics geoestacionaris.
El seu objectiu és doble d’una banda, a cobrir les necessitats específiques de la comunitat meteorològica europea i, de l’altra, contribuir en dos programes instituïts per l’Organització Meteorològica Mundial OMM, el programa permanent de vigilància mundial del temps WWW i el d’investigació atmosfèrica global GARP juntament amb dos satèllits dels EUA, un de l’URSS i un del Japó, en una xarxa de cinc satèllits geoestacionaris Els resultats del Meteosat se centren en l’anàlisi dels núvols, la termometria, la higrometria, la radiometria, l’anemometria i altres mesuraments El sistema Meteosat és…