Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
humitat
Meteorologia
Element meteorològic que fa referència a la quantitat de vapor d’aigua contingut a l’atmosfera.
La quantitat de vapor d’aigua que existeix de fet en l’atmosfera és la humitat absoluta , i és mesurada en grams de vapor d’aigua per metre cúbic d’aire Fa referència també, a la humitat real de l’atmosfera la tensió del vapor , o percentatge de la pressió baromètrica total deguda al vapor d’aigua, expressada també en millibars El punt de saturació del vapor d’aigua a l’atmosfera depèn de la temperatura de l’aire, puix que l’aire fred pot contenir menys vapor d’aigua que l’aire càlid La proporció entre la quantitat de vapor d’aigua que conté l’aire i el màxim que en podria…
radiació efectiva
Astronomia
Meteorologia
Diferència o balanç entre la radiació emesa per la superfície terrestre (radiació terrestre) i l’absorbida provinent de l’atmosfera (radiació contrària).
Alguns autors la denominen també balanç de radiació d’ona llarga per distingir-la del balanç de radiació en ona curta o diferència entre la radiació solar incident sobre la superfície terrestre i la reflectida La radiació efectiva és mesurada amb pirgeòmetres
heliofotòmetre
Meteorologia
Física
Instrument utilitzat per a mesurar la intensitat de la llum del Sol que arriba a un determinat punt de la superfície de la Terra.
Les aplicacions dels heliofotòmetres són molt diverses Entre les més importants hi ha les que permeten determinar la concentració de diversos components atmosfèrics vapor d’aigua, ozó, partícules aerosols, etc a partir de l’atenuació de la irradiància solar en certes bandes espectrals mesurada amb els heliofotòmetres
nuvolositat
Meteorologia
Extensió de cel cobert per núvols.
L’observació és mesurada en octes octa o vuitens de cel Hom parla de dies esboirats quan la nuvolositat és igual o menor que una octa, de dies nuvolosos si és superior a una octa però inferior a set, i de dies emboirats quan és de set octes o de més
pluviòmetre
Pluviòmetre
© Fototeca.cat
Meteorologia
Instrument per a mesurar la quantitat de pluja caiguda, constituït essencialment per un recipient, dins el qual és recollida l’aigua precipitada.
La quantitat de pluja és mesurada en millímetres de gruix d’aigua, és a dir, en litres per metre quadrat de superfície horitzontal Un altre tipus de pluviòmetre va proveït d’una cassoleta que bascula alternativament a banda i banda quan s’omple d’aigua Un sistema enregistrador indica quantes vegades s’ha produït el balanceig per unitat de temps
nivositat

Mesura de la nivositat
© C.I.C.-Moià
Meteorologia
Quantitat de neu caiguda sobre un indret, mesurada en centímetres de gruix, o expressada pel nombre de dies en què ha nevat.
pluviositat
Meteorologia
Quantitat de precipitació rebuda en un indret, mesurada en mil·límetres (o litres per m2) o expressada pel nombre de dies en què ha plogut durant un any.
atmosfera terrestre

Estructura de l’atmòsfera terrestre
© Fototeca.cat
Meteorologia
Astronomia
Capa gasosa de forma sensiblement esferoidal que envolta la Terra.
La mescla de gasos per la qual és formada rep el nom d’ aire L’atmosfera és un sistema dinàmic molt complex per tal com tot el balanç energètic del planeta és conduït a través d’ella i interacciona amb la superfície terrestre i amb les masses oceàniques Per a fer l’anàlisi de l’atmosfera cal considerar-ne l’ estructura , l’ origen , la composició i la participació en el balanç energètic del planeta La variació de la temperatura amb l’altura és la característica més destacable de l’atmosfera, per tant, és útil de considerar-ne una divisió en cinc regions caracteritzades per llur diferent…
vent
Meteorologia
Geografia
Moviment natural, generalment horitzontal, de masses d’aire.
Els desequilibris tèrmics entre uns llocs i uns altres provoquen diferències de pressió atmosfèrica, les quals produeixen els vents Així es desencadena un flux d’aire des de les pressions altes cap a les baixes, amb tendència a seguir la direcció del gradient de pressió Els gradients forts de pressió, que hom representa en els mapes meteorològics amb isòbares molt pròximes, ocasionen vents forts, mentre que allà on el gradient de pressió és petit, i per tant les isòbares es mostren molt allunyades entre elles, els vents són fluixos Les calmes esdevenen en aquelles àrees on no hi ha…