Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
microfísica de núvols
Meteorologia
Estudi dels processos que originen les partícules d’ aigua o gel que formen els núvols i les partícules de les precipitacions.
La formació de les diminutes gotes d’aigua o dels cristalls de gel que formen els núvols comença la nucleació, és a dir, la generació de gotes per difusió del vapor d’aigua sobre unes partícules en suspensió a l’atmosfera anomenades nuclis de condensació els cristalls es formen per difusió del vapor sobre els nuclis de gel Les petites dimensions d’aquests nuclis típicament de dècimes de micròmetre i les de les gotetes o els cristalls de gel que formen el núvol generalment d’alguns micròmetres de radi determinen el nom de microfísica que es dona a l’estudi dels processos de…
inestabilitat atmosfèrica
Meteorologia
Situació de l’atmosfera terrestre en què les partícules d’aire no resten establertes.
Es produeix quan partícules d’aire lleuger se situen a un nivell igual o inferior a partícules d’aire més dens, i origina una sèrie de moviments ascendents que són compensats per altres de descendents L’inici de l’ascensió i, per tant, de la inestabilitat pot ésser provocat per l’impuls de qualsevol pertorbació, per la mateixa orografia, per una aportació de calor o per l’advecció de masses d’aire més càlid El descens de temperatura en l’ascensió segueix unes taxes diferents segons que l’aire sigui sec, humit o saturat Quan les partícules ascendents són…
núvol

Tipus de núvols
© Fototeca.cat
Meteorologia
Agregat de diminutes gotes d’aigua o de partícules de glaç suspeses en l’aire.
Quan l’aire atmosfèric carregat de vapor d’aigua és refredat fins a atènyer l’anomenat punt de rosada es formen, damunt els nuclis de condensació, les gotes d’aigua que constitueixen el núvol El refredament que provoca la formació de núvols és associat gairebé sempre als moviments ascendents d’aire La massa d’aire carregada de vapor puja fins a capes atmosfèriques superiors, on la pressió és menor, cosa que provoca l’expansió de la massa i el consegüent refredament precipitació El color dels núvols depèn del volum i de la natura de les partícules que els componen Els més foscs…
difusió de Mie
Meteorologia
Difusió de la radiació produïda per partícules esfèriques de radi comparable o superior a la longitud d’ona de la radiació incident.
A l’atmosfera és el procés responsable de la difusió de la llum solar per les partícules aerosols o les gotes de núvol, que dóna un aspecte lletós o blanc al cel, fet que indica l’escassa dependència del procés amb la longitud d’ona de la llum, en contraposició amb la forta dependència en la difusió per les molècules que hi ha a l’aire, anomenada també difusió de Rayleigh, responsable del color blau del cel net
lluna blava

Lluna blava
Contando Estrelas (CC BY-SA 2.0)
Meteorologia
Fenomen d’aparença blavosa del Sol o la Lluna causat per la presència en les capes atmosfèriques properes a la superfície de la Terra d’una gran quantitat de partícules en suspensió.
Aquestes partícules atenuen selectivament les longituds d’ona més llargues taronja i vermell de la radiació solar o lunar i, no tant, les d’ona més curta com el verd i el blau
litometeor
Meteorologia
Meteor format per un conjunt de partícules, majoritàriament sòlides i no aquoses, en suspensió més o menys permanent en l’aire o que són aixecades de terra a causa del vent.
Les tempestes de sorra o la pols en suspensió són exemples de litometeors La caiguda dels litometeors a la superfície terrestre pot ser per sedimentació de les partícules més pesades o també per dissolució en les gotes de pluja, fet que produeix l’anomenada pluja de fang
nucli d’Aitken
Meteorologia
Nucli de condensació de radi inferior a 0,1 μm.
Els nuclis d’Aitken són partícules que es troben en suspensió a l’atmosfera i sobre les quals es formen les gotetes de núvol i boira Es tracta dels nuclis de condensació més petits i nombrosos de l’atmosfera la seva concentració mitjana és de l’ordre d’un milió per m 3 , però pot ultrapassar més de mil vegades aquest valor en zones molt contaminades La concentració més elevada d’aquests nuclis té lloc en radis de l’ordre de 0,01 μm El seu nom deriva del fet que són els nuclis detectats pel comptador de partícules d’Aitken
precipitació convectiva
Meteorologia
Precipitació procedent de núvols convectius.
Es caracteritza per tenir una alta intensitat, però generalment una duració curta, i per afectar àrees localitzades de petita extensió Els típics xàfecs de tempesta són exemples de precipitació convectiva En núvols convectius cúmuls i cumulonimbes, el desenvolupament vertical és notable, amb forts corrents d’ascens que permeten mantenir dins del núvol partícules de precipitació gotes d’aigua i calamarsa relativament grans Quan finalment aquestes partícules abandonen el núvol, la intensitat de precipitació aigua caiguda per unitat de superfície i de temps pot ser gran…
pulverímetre
Meteorologia
Aparell destinat a mesurar la quantitat de pols suspesa en l’aire.
En essència, consisteix en un aspirador, que obliga l’aire absorbit a travessar determinats filtres, en els quals hom pot analitzar després les partícules de pols dipositades
coeficient d’extinció
Meteorologia
Nombre que indica l’atenuació de la radiació al seu pas per l’atmosfera.
Aquesta atenuació extinció , generalment referida a la llum solar, és deguda a l’efecte combinat de l’absorció i de la difusió de la radiació per part dels gasos atmosfèrics i de les partícules en suspensió aerosols a l’atmosfera