Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
caputxa
Meteorologia
Nuvolada en forma de còfia que a vegades se situa al cim de les muntanyes altes.
núvol de turbulència
Meteorologia
Núvol format a la part superior d’ una capa atmosfèrica turbulenta.
El procés de mescla de l’aire afavorit per la turbulència determina, si la humitat és suficient, que l’aire assoleixi la saturació a partir d’un cert nivell, anomenat nivell de condensació per mescla, on se situa la base del núvol de turbulència
turbopausa
Meteorologia
Capa atmosfèrica de transició entre l’homosfera i l’heterosfera.
Se situa a una altitud d’uns 100 km En la turbopausa, cessa el règim turbulent característic del moviment atmosfèric, que tendeix a mantenir constant la concentració dels gasos permanents de l’atmosfera Per damunt d’aquesta capa, els gasos més pesants se situen a altituds més baixes que els més lleugers, fet característic de l’heterosfera
complex convectiu de mesoescala
Meteorologia
Sistema nuvolós convectiu de gran extensió.
És una estructura nuvolosa amb forta convecció que té una extensió considerablement més gran que una simple cèllula tempestuosa Es caracteritza generalment per la presència d’una gran enclusa nuvolosa que se situa entre els nivells mitjans i superiors de la troposfera, amb una extensió horitzontal d’alguns centenars de quilòmetres, on de vegades es produeixen pluges persistents de notable intensitat
unitat Dobson
Meteorologia
Unitat per a expressar la quantitat d’ozó existent en una columna vertical de l’atmosfera.
El seu nom prové de GMB Dobson 1889-1976, físic anglès i un dels pioners en l’estudi de l’ozó atmosfèric Equival a la millèsima part d’1 cm del gruix que tindria la capa d’ozó si aquesta fos homogènia i constituïda per tot l’ozó de la columna vertical reduït a condicions estàndard de pressió i temperatura 1 013,2 millibars i 15ºC A Catalunya la quantitat d’ozó en una columna vertical se situa entre les 300 i les 400 unitats Dobson
illa de calor
Meteorologia
Geografia
Increment de la temperatura al centre de les àrees urbanes en contrast amb la perifèria (espais urbans o rurals circumdants), que s’esdevé especialment en hores nocturnes, amb vent en calma i cel clar.
Les causes d’aquesta anomalia tèrmica són la calor antròpica, la manca d’humitat pel fort escorriment d’aigües que hi ha pel clavegueram i el mur que fan les edificacions Ultra els canvis meteorològics que es produeixen, aquest fenomen fa que, a les ciutats, determinades espècies es desenvolupin millor que en l’ecosistema circumdant Estudis fets a Catalunya, dirigits per Javier Martín Vide i iniciats l’any 1985, coincideixen amb els realitzats en altres països i assenyalen que les ciutats de més de 10000 habitants solen presentar aquest fenomen Segons la ciutat, o fins i tot segons les zones…
arcus
Meteorologia
Complement de núvol en forma de rodet horitzontal arquejat, dens i fosc, amb el contorn esparracat, que se situa a la part frontal baixa d’un cúmulus o d’un cumulonimbus.
front polar
Meteorologia
Línia de discontinuïtat atmosfèrica d’una forta concentració del gradient tèrmic i, en conseqüència, del gradient de pressió, que té una posició variable, manifestada en un desplaçament estacional (entre 35° i 50° de latitud) en relació amb el dinamisme de les altes pressions subtropicals.
És formada on es troben els fluxos d’aire fred que provenen de les latituds altes aire polar amb els d’aire càlid originat en aquestes altes pressions subtropicals aire tropical Les pertorbacions o els ciclons de la zona temperada pertorbacions noruegues neixen de les ondulacions d’una discontinuïtat entre l’aire càlid i l’aire fred del front polar Modernament, aquesta ondulació ciclònica és explicada per fenòmens d’acoblament, a través de la troposfera mitjana, dels efectes tèrmics predominants a les capes baixes amb els efectes dinàmics predominants en el nivell de la tropopausa ressò…
circulació general atmosfèrica

L’esquema interior indica els corrents a la superfície, i l’esquema exterior els corrents d’altura de la circulació general atmosfèrica
Meteorologia
Conjunt dels grans corrents atmosfèrics que tenen una direcció aproximadament horitzontal i que són registrats amb una forta regularitat; llur horitzontalitat és deguda a les dimensions de l’atmosfera meteorològica, que per la seva poca potència vertical presenta una component horitzontal predominant.
La circulació és regida per factors tèrmics i per factors dinàmics Els factors tèrmics tendeixen a establir una circulació de tipus meridià el diferent balanç de la radiació del sol en funció de la latitud determina un gradient baromètric acusat entre els pols i l’equador La massa d’aire de les baixes latituds, pel fet d’ésser més càlida, té menys pressió que la massa d’aire fred de les altes latituds, la qual cosa provoca en les capes baixes de l’atmosfera un corrent fred dels pols cap a l’equador A l’altura, en canvi, la diferència de pressió és inversa, car l’aire fred, més dens, a mesura…