Resultats de la cerca

Encara que la meteorologia moderna ha centrat aquest fenomen a l’Àsia meridional, on fou per primera vegada estudiat, hom ha parlat de climes monsònics en altres regions intertropicals Àfrica oriental, golf de Guinea i, fins i tot, extratropicals SW d’Europa, Escandinàvia, basant-se només en el fet superficial de l’atracció i la dispersió periòdica dels vents originada per les altes i les baixes tèrmiques d’algunes regions continentals Les pluges monsòniques, pel fet de coincidir amb l’estiu, originen un bosc tropical amb espècies caducifòlies i faciliten una agricultura rica

En latituds mitjanes és formada, com a cèllula depressionària, sota règims de circulació d’índex baix, correntment associats a una bifurcació del corrent en jet , i per desbordament d’aire polar L’aire fred que la forma, en ésser més pesant que el circumdant, baixa ràpidament i forma en superfície un remolí ciclònic d’uns 200 a 600 km de radi, pel centre del qual ascendeix l’aire càlid superficial, entorn del qual gira l’aire fred descendent El seu moviment horitzontal sol ésser lent i origina un mal temps persistent, típic de les masses d’aire polar En la nomenclatura…

Pot actuar d’una manera permanent o accidental i moure's a grans velocitats o d’una forma imperceptible Quan el moviment es produeix en una massa d’aire en direcció horitzontal hom l’anomena vent, i si té direcció vertical, és un corrent de convecció Els corrents d’una massa aquosa poden ésser de diferents tipus si la massa corre per sobre dels continents i d’una forma continuada, serà un corrent fluvial o riu si és superficial, i subterrani si circula per sota la superfície si és una part de les aigües d’un oceà o d’una mar, hom l’anomena corrent marí…

El nom derivat de l’àrab mawsim o del malai monsin significa, justament, estació, i fins a la fi del segle XIX designava els vents de superfície que canvien de direcció d’hivern a estiu La moderna aerologia, però, l’aplicà a la variació estacional dels vents en altitud, relacionada amb l’oscillació de la temperatura Scherhag, 1948 Finalment, les radiosondes descobriren a la baixa estratosfera a uns 21 km alt un gir total de la direcció dominant dels vents també hivern i estiu, però en sentit completament contrari al monsó superficial És un factor independent del monsó tèrmic de…

L’aire descendeix lentament i, a la superfície, el vent segueix aproximadament la direcció de les isòbares, de manera que, per l’efecte de Coriolis, té sentit horari a l’hemisferi nord i antihorari al sud La pressió a la part central de l’anticicló varia normalment entre 1020 i 1030 millibars al nivell del mar, però en certs casos per la radiació nocturna hivernal a les regions polars pot arribar a 1050-1080 millibars Als oceans, on la fricció és nulla, el vent segueix exactament les isòbares això explica l’estabilitat d’anticiclons com el de les Açores Un anticicló pot ésser provocat o bé…

És anomenat, també, canvi global, per les implicacions socials, polítiques, econòmiques i culturals que té Al llarg de la història de la Terra el clima ha patit grans canvis, tant a causa de variacions en l’activitat solar com de diverses transformacions de la geosfera i la biosfera L’augment progressiu de les temperatures mitjanes des de la meitat del segle XVIII, coincidint amb la Revolució Industrial, ha fet pensar, però, que el canvi climàtic actual podria estar provocat en bona part per les activitats humanes Concretament, l’augment de la temperatura s’ha atribuït a la major concentració…

Els desequilibris tèrmics entre uns llocs i uns altres provoquen diferències de pressió atmosfèrica, les quals produeixen els vents Així es desencadena un flux d’aire des de les pressions altes cap a les baixes, amb tendència a seguir la direcció del gradient de pressió Els gradients forts de pressió, que hom representa en els mapes meteorològics amb isòbares molt pròximes, ocasionen vents forts, mentre que allà on el gradient de pressió és petit, i per tant les isòbares es mostren molt allunyades entre elles, els vents són fluixos Les calmes esdevenen en aquelles àrees on no hi ha…

Un any amb onades de calor històriques Una de les manifestacions de l'escalfament global que pateix el nostre planeta és l'augment d'intensitat i durada dels períodes de temperatures anormalment altes Durant l'any 2015, les onades de calor van ser molt freqüents i, probablement, més intenses del que calia esperar com a conseqüència del canvi climàtic que patim Com si es tractés d'un estiu avançat, ja a principi del mes de maig la península Ibèrica va assolir temperatures que van superar en més de 10 °C les normals en alguns punts van ultrapassar els 40 °C a causa d'una entrada d'aire saharià…