Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
meteorologia

Llançament del satèl·lit meteorològic europeu Metop-B (2012)
© EUMETSAT
Meteorologia
Ciència que estudia les lleis que regeixen els fenòmens que tenen lloc a l’atmosfera.
La meteorologia no té només en compte els canvis físics i químics de l’atmosfera, sinó també els diversos efectes directes d’aquesta sobre la superfície de la Terra, els oceans i la vida en general Hom empra el mot “temps” per a designar l’estat o les condicions de l’atmosfera així, hom parla de fred o de calor, cel cobert o esboirat, precipitació pluja, neu, etc, boira i moviment de l’aire vent Aquests components, caracteritzats per la temperatura, el vapor d’aigua i el moviment de l’aire, poden combinar- se entre ells de distintes maneres i donar com a resultat les diferents varietats de…
quimiosfera
Meteorologia
Capa de l’atmosfera on tenen lloc principalment les reaccions fotoquímiques.
Aquestes consisteixen en una dissociació i una recombinació moleculars, la primera durant el dia i la segona durant la nit, influïdes per la radiació ultraviolada que hi incideix La quimiosfera s’estén entre els 30 i els 200 km d’altitud i comprèn, per tant, la part superior de l’estratosfera, la mesosfera i la part inferior de la termosfera
pluja

Pluja
© C.I.C.-Moià
Meteorologia
Precipitació en forma de gotes d’aigua que cauen dels núvols.
En el procés de formació de la pluja, que és molt complex, resulta essencialment indispensable la presència de nuclis de condensació i que la temperatura sigui inferior al punt de rosada, per tal que les minúscules gotes que formen un núvol s’agrupin en gotes de pluja El diàmetre de les gotes de pluja és molt variable, comprès generalment entre 0,5 i 1,5 mm, i depèn de la velocitat dels corrents ascendents que tenen lloc a l’interior dels núvols o a les capes atmosfèriques de sota d’ells Quan les gotes tenen un diàmetre menor de 0,5 mm i són nombroses, la precipitació és anomenada plovisqueig…
potencial d’escalfament global
Meteorologia
Quocient entre el forçament radioactiu d’un gas i el del CO2.
El forçament radioactiu d’un gas hivernacle depèn del temps que aquest roman a l’atmosfera El potencial d’escalfament global compara l’eficiència de la unitat de massa d’un gas en retenir energia per efecte hivernacle amb la del CO 2 Els gasos hivernacle que tenen un temps de residència a l’atmosfera gran presenten un potencial d’escalfament també gran Així, els CFC, per la seva llarga permanència a l’atmosfera, tenen potencials d’escalfament d’entre 1000 i 10000
troposfera

Llamp. La troposfera és la capa que està en contacte amb la superfície terrestre
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
La capa més baixa de l’atmosfera.
En conjunt, conté entorn del 75% de tota la massa de l’atmosfera i quasi tota la humitat i la pols Gairebé tots els fenòmens que intervenen en els canvis de temps tenen lloc a la troposfera La característica més notable d’aquesta capa atmosfèrica és el constant decreixement de la temperatura a causa de l’altitud El decreixement mitjà, anomenat gradient tèrmic , és d’uns 6,5°C per cada km d’ascensió La troposfera és una capa de l’atmosfera de caràcter relativament inestable, en la qual tenen lloc sovint moviments verticals És separada de l’ estratosfera per la tropopausa
depressió atmosfèrica
Meteorologia
Nucli de baixes pressions amb un diàmetre entre 500 km i 2.000 km.
A la superfície constitueix un centre de convergència de vents que tendeixen a l’ascendència en altitud els vents circulen entorn de les isòbares, amb una direcció antihorària a l’hemisferi nord i horària a l’hemisferi sud Les depressions atmosfèriques poden ésser d’origen tèrmic o d’origen dinàmic Una depressió tèrmica és provocada pel sobreescalfament de la massa d’aire i el seu consegüent descens de pressió sol ésser molt extensa i manté una posició relativament fixa fins que desapareix són depressions d’aquesta mena les que es formen a la primavera i a l’estiu sobre els continents, i a la…
bescanvi
Meteorologia
Fenomen que, per efecte de la turbulència, té lloc entre dues masses d’aire.
Tenen especial importància els bescanvis de calor, d’humitat i de quantitat de moviment
xarxa sinòptica
Meteorologia
Xarxa d’estacions meteorològiques que tenen un programa específic d’observacions simultànies, generalment coordinades per l’Organització Meteorològica Mundial.
Aquesta xarxa actua a gran escala les estacions disten entre si, com a mínim, uns 100 km i abasta una gran extensió de territori, com pot ser un continent, un hemisferi o la totalitat de la superfície terrestre Les dades de la xarxa sinòptica constitueixen l’entrada per a inicialitzar l’estat de l’atmosfera als models numèrics de predicció meteorològica
tifó

L'ull del tifó "Bansi" fotografiat des de l'Estació Espacial Internacional (gener 2015)
@AstroSamantha
Meteorologia
Mot emprat per a designar els huracans o ciclons tropicals, a l’Extrem Orient.
Són típics de la zona dels alisis i, bé que no són gaire freqüents ni regulars, quan tenen lloc ocasionen desastres importants
higroscopi
Meteorologia
Física
Aparell que posa de manifest, amb poca precisió, les variacions d’humitat de l’aire.
Es basa en la propietat que tenen certs materials de variar alguna de llurs característiques color, longitud, etc quan varia la humitat