Resultats de la cerca

Són típics de la zona dels alisis i, bé que no són gaire freqüents ni regulars, quan tenen lloc ocasionen desastres importants

La seva constitució és de petites gotes d’aigua líquida i vapor Són típics de zones tropicals o de zones càlides quan la nuvolositat té un escàs desenvolupament i és propera al terra

Aquesta relació és important en els càlculs de balanç d’energia a l’atmosfera Valors típics són de 0,1 sobre oceans tropicals, 0,5 sobre àrees cobertes de vegetació o superiors a 10 sobre els deserts

Es caracteritza per tenir una alta intensitat, però generalment una duració curta, i per afectar àrees localitzades de petita extensió Els típics xàfecs de tempesta són exemples de precipitació convectiva En núvols convectius cúmuls i cumulonimbes, el desenvolupament vertical és notable, amb forts corrents d’ascens que permeten mantenir dins del núvol partícules de precipitació gotes d’aigua i calamarsa relativament grans Quan finalment aquestes partícules abandonen el núvol, la intensitat de precipitació aigua caiguda per unitat de superfície i de temps pot ser gran, encara que…

En l’enorme rang de dimensions dels fenòmens atmosfèrics, la mesoescala representa una escala intermèdia entre la microescala que abraça fenòmens de reduïdes dimensions, com un petit remolí de vent, l’intercanvi de calor en la capa d’aire propera a terra, la dispersió d’un contaminant a l’atmosfera, etc i la macroescala a la qual pertanyen els sistemes i les pertorbacions de molt gran abast, com els anticiclons, les depressions o algunes ones atmosfèriques que impliquen longituds de milers de quilòmetres Fenòmens típics de la mesoescala són, per exemple, les tempestes, els fronts…

La temperatura disminueix, amb l’augment de l’altitud, 0,6°C cada 100 m, bé que aquest valor canvia per factors locals, com és ara la insolació segons que el vessant sigui de solana o d’obaga, una determinada hora o l’estació La inversió tèrmica es produeix a causa de l’acumulació d’una massa d’aire freda a les terres baixes, mentre que a les parts altes es troben les masses d’aire més càlides La formació d’uns sistemes de vents característics és donada per les diferències tèrmiques entre els cims i les valls així s’originen brises diürnes i nocturnes i vents violents, produïts per una forta…

Un altre forat de la capa d’ozó sobre l’Àrtic De la mateixa manera que, des de fa més de tres dècades, al començament de la primavera s’observa una forta disminució d’ozó a l’estratosfera antàrtica que forma l’anomenat forat de  la capa d’ozó , també durant la primavera del 2011 a l’hemisferi nord es va enregistrar una disminució d’ozó sense precedents a l’estratosfera àrtica La destrucció química de l’ozó, principalment deguda a l’acció dels halocarbons, es produeix en altituds superiors als 20 km al començament de la primavera de cada hemisferi, coincidint amb les baixíssimes temperatures…

Es confirma l’augment accelerat de la temperatura global El grup de treball GT1 de l’Intergovernmental Panel on Climate Change IPCC va presentar el seu últim informe, el cinquè, a Estocolm el 27 de setembre de 2013 Aquest informe, primera part de l’informe general que es donarà a conèixer al llarg del 2014, va reiterar un cop més que l’escalfament global del planeta és inequívoc i que els canvis observats des de mitjan segle passat són els més importants en la història climàtica Així, va posar de manifest que les tres últimes dècades han estat les més càlides dels darrers 1400 anys i que, si…