Resultats de la cerca

Els models climàtics numèrics apliquen les mateixes lleis físiques que els models de predicció meteorològica, però cerquen la resposta mitjana, a llarg termini, dels valors de les variables meteorològiques

Inclouen valors estipulats d’emissions dels diferents gasos d’efecte hivernacle, usos del sòl, etc, adients per a ser assimilats pels models numèrics de predicció climàtica, els quals donen una sortida de les variables climàtiques temperatures, precipitacions, etc per a cadascun dels escenaris contemplats

Pot arribar a assolir una gran potència vertical, i de vegades presenta cims arrodonits o en forma de cúpules Els fractocúmuls de mal temps apareixen per sota dels altostrats, nimboestrats, cumulonimbes o cúmuls molt desenvolupats

El METAR informa del temps regnant en un aeroport En el missatge apareixen de forma abreujada el dia, l’hora, l’indicatiu de l’aeroport, el vent, la visibilitat, els meteors presents, la nuvolositat, la temperatura, el punt de rosada i la tendència de les variables

En les primeres dècades de la predicció numèrica del temps, a partir de mitjan segle XX, s’empraven models numèrics amb un gran nombre d’hipòtesis que limitaven molt el valor de les prediccions meteorològiques, però amb l’augment de la potència de càlcul dels computadors s’aconseguia eliminar hipòtesis, fins a arribar als models actuals, que utilitzen tan sols les equacions primitives, amb variables directament observables com temperatura, humitat, vent, etc

Els models més utilitzats ara són els anomenats numèrics, amb els quals les prediccions s’obtenen a partir dels valors inicials de les variables atmosfèriques temperatura, pressió, humitat, etc obtinguts a partir de la xarxa sinòptica d’estacions meteorològiques en superfície, de les dades proporcionades per la xarxa de radiosondatges a diferents nivells i pels satèllits meteorològics Els models realitzen els càlculs de l’estat futur de l’atmosfera a partir de l’aplicació de les equacions termohidrodinàmiques que governen l’evolució de l’atmosfera

Són uns desviaments de la part inferior del protoalisi produïts pel fregament d’aquest amb la superfície terrestre Els límits en latitud dels indrets on bufen els alisis són, tanmateix, variables, car la declinació del sol influeix sobre ells fent-los oscillar de N a S en funció d’aquesta Amb la teoria tèrmica de la circulació de l’atmosfera hom atribuí als alisis el paper de motors principals de la dita circulació, però rebutjada aquesta teoria i a mesura que s’ha anat seguint la moderna teoria dinàmica, els alisis han quedat relegats a vents sense transcendència dins la…

Estudià matemàtiques al Dartmouth College de Nou Hampshire i a la Universitat de Harvard El 1942 fou destinat al servei meteorològic de l’exèrcit dels EUA, i el 1943 es graduà en aquesta disciplina al Massachusetts Institute of Technology 1943, on es doctorà el 1948 i desenvolupà la seva aportació científica i hi exercí la docència fins el 1985 A partir de la construcció d’un model matemàtic del moviment de l’aire en l’atmosfera, descobrí que modificacions molt petites en les variables utilitzades repercutien en canvis de grans proporcions en els resultats finals fenomen conegut…

Els principals són la latitud, que determina la durada del dia a les diferents èpoques de l’any i també la intensitat de la insolació, a través de les quals influeix sobre la temperatura l'altitud, que influeix de tres maneres sobre el clima disminució de la pressió, disminució de les temperatures i augment de les precipitacions l’allunyament de la mar o continentalitat, puix que la capacitat de l’aigua de conservar més calor que la terra té una influència moderadora sobre el clima que, en combinació amb el relleu, penetra més o menys, a l’interior, tot determinant uns climes marítims,…

S’utilitzen, a més de per la predicció meteorològica, per a la predicció del clima futur sota els diferents escenaris d’emissions de gasos d’efecte hivernacle