Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
variabilitat climàtica
Meteorologia
Variació del clima a llarg termini.
Pot ser de tipus interestacional, interanual, per dècades, segles, etc Quan la variabilitat es deu a processos naturals que ocorren dins del sistema climàtic es parla de variabilitat interna, i quan es refereix a forçaments naturals o antròpics des de fora, de variabilitat externa
factor de ratxositat
Meteorologia
Mesura de la ratxositat.
És corrent d’expressar aquest factor com el quocient de la diferència entre la velocitat màxima i la mínima del vent per la seva velocitat mitjana, en un interval de deu minuts En aquesta definició hom no té en compte la variació de la direcció del vent
model barotròpic
Meteorologia
Model numèric de predicció del temps basat en una hipotètica atmosfera barotròpica, és a dir, una atmosfera en la qual la densitat de l’aire és només funció de la pressió.
Aquest model no té en compte la variació vertical del vent ni els gradients horitzontals de temperatura i, per tant, no pot predir el desenvolupament d’una pertorbació per conversió d’energia potencial en cinètica Per la seva simplicitat s’aplica com a introducció a models numèrics més complexos i s’aplica generalment per a prediccions a un sol nivell de liatmosfera, típicament els 500 hPa
efecte hivernacle

Representació ideal de l’efecte hivernacle
© Fototeca.cat
Meteorologia
Escalfament de l’atmosfera i de la superfície d’un planeta que s’esdevé pel fet que l’atmosfera deixa penetrar la radiació solar (d’ona curta) i reté la terrestre (radiació infraroja, d’ona llarga).
Aquest fet provoca un creixement de temperatura en el sòl i en les capes d’aire pròximes a ell, en un valor que, per terme mitjà, per al planeta Terra és de 45°, per sobre del que correspondria en absència d’atmosfera El poder d’absorció de l’atmosfera és degut a la presència en el seu si de, principalment, vapor d’aigua i diòxid de carboni i, en menor mesura, de l’ozó En aquest efecte intervenen també essencialment els núvols Per aquesta raó, l’efecte és més gran a les regions més humides i nuvoloses dels tròpics, i menor en els pols i en les regions desèrtiques A aquest fenomen és deguda la…
temperatura potencial
Meteorologia
És la que assoleix l’aire sec quan evoluciona adiabàticament (sense intercanvi de calor amb l’ambient que l’envolta) fins a una pressió de referència, generalment de 1.000 hPa.
En aquest moviment d’ascens o descens, l’aire es refreda o s’escalfa aproximadament a raó d’1ºC per cada 100 m de variació de nivell Atès que molts moviments a l’atmosfera són aproximadament adiabàtics, el càlcul de la temperatura potencial té notables aplicacions, entre d’altres saber si l’aire que puja o baixa estarà més fred o més calent que l’ambient, fet que determina el caràcter de l’estabilitat d’estratificació de l’atmosfera
sensibilitat climàtica
Meteorologia
Variació de la temperatura en relació amb el forçament radiatiu del clima.
Aquest factor s’utilitza en els estudis del canvi climàtic per obtenir l’escalfament o refredament atmosfèric que produeix l’alteració de la concentració d’un component de l’aire actiu des del punt de vista radiatiu
monsó
Meteorologia
Geografia
Sistema de vents que comporta la inversió estacional de llur direcció dominant.
El nom derivat de l’àrab mawsim o del malai monsin significa, justament, estació, i fins a la fi del segle XIX designava els vents de superfície que canvien de direcció d’hivern a estiu La moderna aerologia, però, l’aplicà a la variació estacional dels vents en altitud, relacionada amb l’oscillació de la temperatura Scherhag, 1948 Finalment, les radiosondes descobriren a la baixa estratosfera a uns 21 km alt un gir total de la direcció dominant dels vents també hivern i estiu, però en sentit completament contrari al monsó superficial És un factor independent del monsó tèrmic de…
tendència baromètrica
Meteorologia
Variació de pressió que experimenta l’atmosfera durant les tres hores que precedeixen l’instant de l’observació d’aquest element meteorològic.
La tendència baromètrica és una dada molt útil en la predicció del temps a curt termini
cicle de l’índex de circulació zonal
Meteorologia
Variació més o menys cíclica de l’índex de circulació zonal, paràmetre que indica la intensitat del component zonal del vent en una regió determinada.
Les circulacions amb un alt índex zonal, típicament de l’oest i en latituds mitjanes, sovint donen pas a circulacions meridianes de vents del nord o del sud, amb conseqüències importants pel que fa al règim termomètric de les àrees afectades
isal·lopotencial
Meteorologia
En un mapa sinòptic, dit de la línia que uneix els punts que tenen la mateixa variació del geopotencial durant un període de temps determinat.