Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
element traça
Mineralogia i petrografia
Element no essencial que apareix, en quantitats molt petites, en un cristall, substituint o no els elements essencials.
moganita
Mineralogia i petrografia
Mineral del grup dels òxids denominat inicialment sílice-G, que és un polimorf de la sílice (SiO2).
Apareix en la majoria de les roques silícies microcristallines Cristallitza en el sistema monoclínic, i és de color gris i lluïssor mat És un mineral nou descobert a Mogán Gran Canària
silvinita
Mineralogia i petrografia
Roca formada per silvina.
Apareix en masses blanques, vermelloses o morades, amb una estructura granelluda, acompanyant quasi sempre l’halita, la carnallita, etc, i formant grans dipòsits de sal que constitueixen els criadors de sals potàssiques
calcioferrita
Mineralogia i petrografia
Hidrofosfat hidratat de calci, de ferro, de magnesi i d’alumini, Ca4Mg(Fe,Al)4(PO4)6(OH)4·13H2O.
Mineral de la classe VII fosfats, del grup de la montgomeryita que cristallitza en el sistema monoclínic Lluïssor nacrada de transparent a translúcid, de color groc a verd Apareix formant nòduls o agregats fullosos
mixita
Mineralogia i petrografia
Mineral hidroxiarsenat hidratat de coure i bismut.
Pertany a la classe dels arsenats que cristallitza en el sistema hexagonal, de lluïssor vítria, translúcid, de color verd maragda Apareix normalment en forma fibrosa, acicular i en crostes Fou descobert el 1879 a Bohèmia per Anton Mixa
lavendulana
Mineralogia i petrografia
Mineral cloroarsenat hidratat de calci, sodi i coure, NaCaCu5(AsO4)4Cl·5H2O.
Pertany al grup dels arsenats que cristallitza en el sistema monoclínic, de lluïssor vítria i greixosa, de transparent a translúcid, i de color blau violeta Apareix en forma de cristalls tabulars en escames, o radials, també en agregats fibrosos o en crostes Rep el seu nom amb referència al color de la lavanda
calcosina

Calcosina
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Sulfur de coure, Cu2S.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic quan s’ha format per sota dels 105°C o en l’hexagonal quan s’ha format per damunt d’aquesta temperatura Apareix en cristalls tabulars o prismàtics, o formant masses Té un color gris de plom i lluïssor metàllica És mena important del coure Té duresa 2,5-3 Hom l’anomena també coure vitri
Centelles
Masia
Parròquia
Mas i antiga parròquia del municipi de Rajadell (Bages).
L’antiga parròquia de Sant Simeó de Centelles, documentada ja al segle XII, és a tocar del mas de Centelles, a la riba esquerra de la riera de Rajadell El 1361, però, ja no apareix documentada com a parròquia El 1615 es construí una nova capella al costat del mas, la qual cosa indica que aquest edifici devia estar força malmès Actualment només són visibles unes pedres
calcopirita

Calcopirita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de coure i ferro, CuFeS2.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en masses o cristalls sovint deformats i difícils d’identificar De color de bronze, tirant a groc daurat, té una lluïssor metàllica És el mineral de coure més corrent Conté a vegades quantitats petites —però valuoses— d’or i d’argent Normalment apareix associada amb pirita, esfalerita, bornita, galena, etc És mena molt important del coure Té duresa 3,5-4 i pes específic 4,2
atacamita
Mineralogia i petrografia
Cristal·litza en la singonia ròmbica, en formes prismàtiques.
Es presenta en agregats, o en grans en les sorres És de color verd d’herba o verd fosc, de transparent a translúcid, de lluïssor vítria i de bona exfoliació Té duresa 3-3,5 i pes específic 3,74-3,78 Òpticament biaxial negatiu Es troba en àrees d’oxidació, especialment en zones de dipòsits de coure deserts de Xile Atacama, Bolívia, Perú i Austràlia Apareix comunament associada amb cuprita i malaquita