Resultats de la cerca

Aquesta fórmula de datació fou introduïda al segle VIII pel papa Adrià I, i apareix a la cancelleria pontifícia amb els anys del consolat o de l’imperi fins al segle X Posteriorment, apareix conjuntament amb la Indicció i, a partir del 1445, amb l’any de l’Encarnació

Apareix en la majoria de les roques silícies microcristallines Cristallitza en el sistema monoclínic, i és de color gris i lluïssor mat És un mineral nou descobert a Mogán Gran Canària

Apareix en masses blanques, vermelloses o morades, amb una estructura granelluda, acompanyant quasi sempre l’halita, la carnallita, etc, i formant grans dipòsits de sal que constitueixen els criadors de sals potàssiques

Mineral de la classe VII fosfats, del grup de la montgomeryita que cristallitza en el sistema monoclínic Lluïssor nacrada de transparent a translúcid, de color groc a verd Apareix formant nòduls o agregats fullosos

Pertany a la classe dels arsenats que cristallitza en el sistema hexagonal, de lluïssor vítria, translúcid, de color verd maragda Apareix normalment en forma fibrosa, acicular i en crostes Fou descobert el 1879 a Bohèmia per Anton Mixa

Pertany al grup dels arsenats que cristallitza en el sistema monoclínic, de lluïssor vítria i greixosa, de transparent a translúcid, i de color blau violeta Apareix en forma de cristalls tabulars en escames, o radials, també en agregats fibrosos o en crostes Rep el seu nom amb referència al color de la lavanda

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic quan s’ha format per sota dels 105°C o en l’hexagonal quan s’ha format per damunt d’aquesta temperatura Apareix en cristalls tabulars o prismàtics, o formant masses Té un color gris de plom i lluïssor metàllica És mena important del coure Té duresa 2,5-3 Hom l’anomena també coure vitri

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en masses o cristalls sovint deformats i difícils d’identificar De color de bronze, tirant a groc daurat, té una lluïssor metàllica És el mineral de coure més corrent Conté a vegades quantitats petites —però valuoses— d’or i d’argent Normalment apareix associada amb pirita, esfalerita, bornita, galena, etc És mena molt important del coure Té duresa 3,5-4 i pes específic 4,2

Es presenta en agregats, o en grans en les sorres És de color verd d’herba o verd fosc, de transparent a translúcid, de lluïssor vítria i de bona exfoliació Té duresa 3-3,5 i pes específic 3,74-3,78 Òpticament biaxial negatiu Es troba en àrees d’oxidació, especialment en zones de dipòsits de coure deserts de Xile Atacama, Bolívia, Perú i Austràlia Apareix comunament associada amb cuprita i malaquita