Resultats de la cerca
Es mostren 1355 resultats
artinita
Mineralogia i petrografia
Carbonat bàsic de magnesi hidratat, Mg 2
(OH) 2
CO 3
.3H 2
O.
Cristallitza en el sistema monoclínic, formant cristalls prismàtics molt fins amb estructura fibrosa radial, de color blanc Té duresa 3,5 i pes específic 2,02-2,05
arita
Mineralogia i petrografia
Mescla d’arsenur de níquel, NiAs i antimonur de níquel, NiSb.
Freqüent a Ar Baix Pirineu
aragonita

Aragonita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Carbonat càlcic, CaCO3, mineral dimorf de la calcita. Cristal·litza en la singonia ròmbica.
Es presenta en formes pseudohexagonals prismàtiques o tabulars per macla de repetició i, en macles múltiples de juxtaposició o entrecreuades, de diverses formes És incolor, blanc o de colors morats o marronosos, de bona transparència o tèrbol Per sobre dels 400°C es transforma en calcita Òpticament és biaxial negatiu i de forta birefringència Té duresa 3,5 - 4 i pes específic 2,94 - 2,95 Constitueix les estructures estalagmítiques i estalactítiques Es troba, també, en cavitats basàltiques, inclosa en guixos i argiles, en concrecions i en les perles i capes nacrades de les closques de molluscs…
autogen | autògena
Mineralogia i petrografia
Dit dels minerals que formen part d’una roca i que s’han format al mateix temps que la resta.
autòcton
Mineralogia i petrografia
Dit de la roca constituïda per minerals que s’han format ensems amb aquesta.
serpentina

serpentina
rocksncrystals (CC BY-NC-ND 2.0)
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi hidratat, Mg3Si2O5(OH)4.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Conté crisotille, antigorita o ambdós minerals junts Té una estructura molt semblant a la del caolí Acostuma a presentar-se en masses sense textura Té una duresa variable, de 4 a 6, i una densitat de 2,5 a 2,6 Presenta un esclat de cera o de seda en les varietats fibroses És de color generalment verd i a vegades groc, vermellós o gris La serpentina es forma per alteració de l’olivina i de l’enstatita en condicions de metamorfisme de grau baix o mitjà La serpentina en masses, tallada i polida, és emprada com a pedra d’ornamentació
mineral

Classificació dels minerals
© fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sòlid homogeni i de composició química definida, format a la natura per un procés inorgànic i que posseeix, normalment, una estructura ordenada dels àtoms o de les molècules que el constitueixen.
La condició de sòlid natural és essencial, puix que al laboratori és possible de reproduir la majoria dels minerals, però en aquest cas són anomenats sintètics El fet d’ésser un sòlid homogeni vol dir que hi ha una sola classe de substància constituent, la qual no pot ésser descomposta en altres de més simples per procediments físics La condició que sigui format per un procés inorgànic elimina aquells sòlids homogenis produïts per animals i plantes closques de molluscs, coralls, etc La composició química definida vol dir que el mineral ha d’ésser una combinació, i les combinacions químiques…
miques
mica 1
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Grup de minerals pertanyent a la subclasse dels fil·losilicats
.
En el cas de les miques, la reunió íntima de les capes de SiO₄⁴ - de dues en dues i formant estrats es realitza mitjançant ions de magnesi, alumini i hidroxil, i els estrats s’uneixen entre ells mitjançant ions sodi i potassi Les diferents espècies minerals d’aquest grup són polimorfes i resulten de les diferents maneres segons les quals té lloc la superposició dels esmentats estrats Tots els minerals del grup de les miques tenen, però, simetria monoclínica, amb un hàbit cristallí pseudohexagonal tabular Es caracteritzen per la perfecta exfoliació basal, la qual dóna origen a làmines fines,…
dipòsits hidrotermals
Mineralogia i petrografia
Dipòsits formats per les solucions residuals originades després de la cristal·lització d’un magma.
La forma característica dels dipòsits hidrotermals és la vena o el filó, formats en refredar-se les solucions hidrotermals després d’haver-se introduït per les esquerdes de les roques de la regió Considerant-ne la temperatura de formació, hom pot classificar els dipòsits hidrotermals en hipotermals , formats entre 300 i 500°C i que contenen, com a minerals típics, la cassiterita, la wolframita i la molibdenita, mesotermals , formats entre 200 i 300°C i que contenen, juntament amb una ganga, sulfurs de ferro, de zinc, de plom i de coure, i epitermals , formats entre 50 i 200°C i que contenen,…
forma fonamental
Mineralogia i petrografia
Forma cristal·lina de la qual deriven totes les formes simples possibles en un sistema.
En el sistema cúbic, la forma fonamental és el cub en el sistema hexagonal, un prisma recte de base hexagonal regular en el tetragonal, un prisma recte de base quadrada en el trigonal, un prisma recte de base triangular equilateral per a algunes de les seves classes cristallines, i un rombòedre per a les altres el sistema ròmbic té per forma fonamental un prisma recte de base ròmbica el monoclínic, un prisma igual al del sistema ròmbic, però oblic, amb les arestes inclinades en el sentit d’una de les diagonals de la base i en el triclínic la forma fonamental és un parallelepípede qualsevol
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina