Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
supergènic | supergènica
Mineralogia i petrografia
Dit del mineral format a molt poca profunditat per efectes de la meteorització.
obsidiana
Mineralogia i petrografia
Vidre volcànic que es correspon en la seva composició amb les riolites.
És formada per lava fosa, amb molt poca aigua 0,25-2,3% i amb molts gasos procedents del volcà És negra o molt fosca, i de vegades té reflexos metàllics Amb el microscopi hom pot veure que no té cap element cristallitzat Presenta una textura microsferulítica i una fractura concoidal Posseeix els mateixos elements que la traquita Hom la troba com a lava a les comarques volcàniques
calcoalcalí | calcoalcalina
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques ígnies amb un percentatge de SiO2 entre el 55 i el 61% en pes, i amb un percentatge de Na2O + K2O que supera el de CaO.
El grup de les roques calcoalcalines inclou un ampli espectre de composicions, des de basalts màfics, andesites intermèdies, fins a dacites i riolites fèlsiques sèrie calcoalcalina La majoria de les roques de la sèrie calcoalcalina contenen poca sílice lliure quars, i en són minerals característics els feldespats, l’hornblenda i l’augita Es donen en contexts geològics d’arc d’illes i cinturons orogènics és a dir, en vores de placa destructives
lignit
lignit
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Carbó mineral, el més pobre en carboni (del 55 al 75%) i quasi sempre d’origen terciari.
El color és marró fosc i mat, bé que a vegades pot ésser negre i brillant És tou i suau La seva densitat oscilla entre 1,12 i 1,14 i la seva estructura quasi sempre és vegetal, bé que a vegades, en algunes varietats, sembla homogeni, terrós, fullós o esquistós És utilitzat essencialment com a combustible carbó L’inferior poder calorífic del lignit respecte a l’hulla, a causa d’un menor contingut en carbó i un excessiu percentatge de substàncies volàtils, repercuteix en una elevació del cost del transport amb referència al preu, per la qual cosa és convenient d’utilitzar-lo a poca…
orpiment
Mineralogia i petrografia
Sulfur d’arsènic, As2S3
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls són petits també es pot presentar en masses irregulars És de color groc i té un esclat de perla o de resina transparent La seva duresa és 1,5-2 i la densitat 3,49 És un mineral format a poca temperatura Es troba en venes i dipòsits formats per fonts termals o com a producte d’alteració del realgar o d’altres minerals d’arsènic A la península Ibèrica n'hi ha a Astúries i a Almadén
clorita
Mineralogia i petrografia
Nom sota el qual hom agrupa un cert nombre de minerals, de fórmula general A6[(OH)8(Al,Si)4O10], on A pot ésser magnesi, ferro, manganès, etc, relacionats amb el grup de les miques.
És formada per tetràedres de SiO 4 enllaçats entre ells en forma d’hexàgons sobre un pla La seva composició química és extraordinàriament variable, atès que aquestes capes de tetràedres són lligades per altres capes de brucita i hidrargillita i, a més, tenen una gran facilitat per a admetre tota mena d’àtoms en la seva estructura Les clorites es formen a partir de les miques a temperatures poc elevades Dins aquest grup hom considera dos subgrups les ortoclorites i les leptoclorites aquestes darreres tenen la propietat de perdre aigua a poca temperatura
diagènesi
Mineralogia i petrografia
Conjunt de canvis fisicoquímics soferts pels sediments, sense alteració de llur composició mineralògica, des que es dipositen fins que formen una roca coherent.
Són produïts, principalment, pel pes d’unes altres capes dipositades a sobre La diagènesi es pot produir ràpidament o lentament, segons l’efecte dels factors que hi intervenen, els més importants dels quals són la compactació o reducció del volum per disminució dels espais buits i expulsió de l’aigua —és més important com més petits són els elements sedimentats—, la recristallització de minerals produïda en els punts on hi ha més poca pressió, després de la dissolució prèvia en aquells en què n'hi ha més, i la cimentació , que omple els buits i uneix els grans amb matèria d’…
enstatita
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi, MgSiO3
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic i pertany al grup dels piroxens Els cristalls ben formats són rars normalment es presenta en grans de forma irregular o en masses exfoliables Té una duresa de 6 i una densitat de 3,2-3,9, és de color blanc o verd clar, i el seu esclat és com el del vidre L’enstatita, juntament amb la hiperstena, forma una sèrie contínua, de la qual aquests dos minerals són els termes extrems Escalfant l’enstatita per damunt dels 1 050°C es transforma en protoenstatita Es presenta en les roques bàsiques i ultrabàsiques amb poca quantitat de calci Com a…
intrusiu | intrusiva
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques ígnies que apareixen entre unes altres de també ígnies o sedimentàries i que es consolidaren a poca profunditat, però sense aflorar a la superfície, introduint-se per les esquerdes i els forats de l’escorça terrestre i originant dics, filons i lacòlits.