Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
lampròfir
Mineralogia i petrografia
Roca filoniana bàsica, associada a roques intrusives de diferents composicions.
L’estructura és generalment porfídica, amb molts fenocristalls de biotita que és el seu mineral característic, a més d’amfíbols, piroxens monoclínics i, a vegades, olivina i apatita El color és generalment fosc, per l’alt percentatge en minerals de ferro i magnesi La pasta de fons és formada per un agregat feldespàtic microcristallí
celestina
celestina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat d’estronci, SrSO4.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, en cristalls tabulars o prismàtics o, generalment, en masses de color lleugerament blavós, o també blanc, groc, verd o vermellós, transparents o translúcides Té duresa 3-3,5 i pes específic 3,96 Normalment associada a sofre, guix, sal comuna, aragonita, etc És utilitzada en l’obtenció de composts d’estronci
clorargirita
Mineralogia i petrografia
Clorur d’argent, AgCl.
Mineral que cristallitza en el sistema regular formant petits cubs o crostes i masses còrnies de plasticitat semblant a la cera Blanca en estat fresc, és extremament sensible a la llum, que l’acoloreix de gris, violeta i negre Té duresa 2,5 i pes específic 5,55 Generalment es dóna associada amb uns altres minerals secundaris d’argent
biotita
biotita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mineral fil·losilicat que pertany al grup de les miques, de fórmula K(Mg,Fe)3AlSi3O10(OH,F)2.
Es presenta en cristalls monoclínics tabulars, preferentment hexagonals o ròmbics, generalment formant làmines, masses lamellars o escates disseminades de color marró fosc o negre Té una exfoliació molt bona, una duresa de 2,5-3, i un pes específic de 2,7-3,2 La biotita és una mica molt freqüent, component important de moltes roques plutòniques i metamòrfiques Sovint va associada amb la moscovita
grossulària
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini i de calci, Ca3Al2Si3O12.
Espècie mineral que pertany a la sèrie isomorfa del granat El color és blanc quan és pura, i groc, verd o tirant a marró quan no ho és Té duresa 6-7,5 i pes específic 3,594 Es forma típicament per metamorfisme regional o per metamorfisme de contacte de les calcàries impures, i per això hom la troba sovint associada a calcita, wollastonita i idocrasa
atacamita
Mineralogia i petrografia
Cristal·litza en la singonia ròmbica, en formes prismàtiques.
Es presenta en agregats, o en grans en les sorres És de color verd d’herba o verd fosc, de transparent a translúcid, de lluïssor vítria i de bona exfoliació Té duresa 3-3,5 i pes específic 3,74-3,78 Òpticament biaxial negatiu Es troba en àrees d’oxidació, especialment en zones de dipòsits de coure deserts de Xile Atacama, Bolívia, Perú i Austràlia Apareix comunament associada amb cuprita i malaquita
calcopirita

Calcopirita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de coure i ferro, CuFeS2.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en masses o cristalls sovint deformats i difícils d’identificar De color de bronze, tirant a groc daurat, té una lluïssor metàllica És el mineral de coure més corrent Conté a vegades quantitats petites —però valuoses— d’or i d’argent Normalment apareix associada amb pirita, esfalerita, bornita, galena, etc És mena molt important del coure Té duresa 3,5-4 i pes específic 4,2
covel·lina
Mineralogia i petrografia
Sulfur de coure, CuS.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal, d’una duresa entre 1,5-2 i d’una densitat entre 4,6-4,76 És de color blau violaci, sovint amb iridescències de color groc llautó i vermell fosc A vegades conté també vestigis de ferro i, molt sovint, és associada amb uns altres sulfurs de coure calcopirita, calcosina, i bornita Se sol donar en zones d’enriquiment secundari, en les quals s’ha format per alteració de sulfurs primaris
atzurita
atzurita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Carbonat bàsic de coure, Cu3(OH)2(CO3)2.
Cristallitza en el sistema monoclínic, en formes prismàtiques Es presenta també en masses compactes És de color blau de lluïssor vítria, translúcida i òpticament biaxial positiva Té exfoliació perfecta, duresa 3,5-4 i pes específic 3,77 Es transforma en malaquita per addició d’una molècula d’aigua, amb pèrdua d’una de CO 2 Es troba associada amb altres minerals cuprífers, a Barraburra Austràlia, Tsumeb Namíbia i Arizona Antigament era emprada com a pigment blau i actualment en la fabricació d’objectes d’artesania i ornamentació
argentita
argentita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur d’argent, Ag2S.
És la forma d’alta temperatura del sulfur d’argent superior a 179°C a temperatures inferiors es forma l'acantita Els cristalls cúbics conserven la forma en disminuir la temperatura És de color gris plom fosc, de lluïssor metàllica que es torna mat en oxidar-se, tova i bastant pesant Es presenta en octàedres o en agregats holoaxials Té una duresa de 2-2,5 i un pes específic de 7,2-7,4 És la mena més important de l’argent es troba sovint associada a la galena galena argentífera És abundant a Mèxic